L'escola dels Pastorets

Ales nou del passat capvespre s'ha abaixat per darrera vegada el teló del Teatre Municipal, després de set representacions dels Pastorets de Girona, trenta-tres anys després de la seva instauració, amb un teatre ple a vessar, tal com han estat totes les vetllades, amb una audiència del cent per cent de l'aforament. El públic assistent –més de quatre mil persones– ha estat format per col·lectius que podríem anomenar de bona voluntat: famílies enteres, parelles, avis i néts, grups d'amics i amigues... molts procedents de les rodalies de la ciutat i també de les comarques i del Maresme.

Dalt de l'escenari, s'escampava la feina de més de cent cinquanta persones entre actors i tècnic que han treballat d'ençà de Fires per preparar les representacions, i que s'han passat les festes entre les caixes i els vestuaris del teatre, amb un bon ambient d'amistat i d'entrega. S'han aplegat, junt a una notable actuació, les millores en les tècniques de l'espectacle, i les prestacions d'un coliseu modern i còmode, com és actualment el Municipal de Girona. Que em sigui permès dir-ho així, ara que ja ha passat un any més!

Els Pastorets humilment han fet escola i del seu pas per l'escenari s'hi ha format gent d'ampli recorregut com fou Joaquim Masó, el seu germà Xicu Masó, Cristina Cervià, la cantant d'òpera Gemma Coma, el també cantant Xavi Mendoza, la cantant Lourdes Vaquero, el noi Nil Cardoner –protagonista de cinema i televisió–, Maria Àngels Buisac –la popular Belcebuna–, Jordi Subirà, Laura Ruhí –actualment incorporada als musicals de Londres–, Cristina Arenas –seleccionada pel Teatre Nacional de Catalunya– i tants altres actors i actrius que han projectat el seu coneixement en el teatre professional, o que han format altres grups per escampar teatre.

També s'han format tècnics en so i música, en escenografia, i en vestuari. Persones anònimes d'un talent i un treball admirables, i el col·lectiu de la sala La Planeta. Són també patrimoni de Grup Proscenium amics com ara Anna Breva, Salvador Donato, Eloi Prat i d'altres que ja no són entre nosaltres.

El guió que conforma l'espectacle és a la vegada igual i diferent. Sobre el canemàs de l'obra El misteri de Nadal que va escriure en els anys vint del segle passat Mossèn Gay –rector de la Pinya– s'han incorporat arguments i picades d'ullet a la societat actual, imprescindibles per engrescar el públic d'avui. En gairebé cent anys la societat ha canviat i s'ha d'atendre les seves exigències. La darrera és aquesta menció al 1714, un any clau que tot just encetem en el seu tricentenari, i el record d'un ministre que no ens és especialment simpàtic...

En tants altres pobles i ciutats de Catalunya –més d'un centenar– s'escampa aquesta tradició, agrupada actualment en una entitat coordinada que n'assegura la supervivència.