La campanya del no

En aquest nou any 2014 no sabem, amb certesa, si podrem celebrar la consulta; ara bé, una cosa sí que està clara: s'ha iniciat oficialment la campanya del no. Una campanya feta des de l'altiplà, amb un informe força simplista (com sempre) de 200 pàgines, i que, de moment, sembla que no deixarà gairebé protagonisme a les sucursals.

De tota manera, tot plegat és molt contradictori, ja que, si no es deixa fer la consulta, quina necessitat hi ha de fer una campanya a favor del no. Al meu entendre, el que queda clar és que aquest 2014 pot passar de tot i, en conseqüència, hem d'estar preparats; per aquesta raó em sembla molt bé –és molt correcta i necessària– la tramesa d'una carta i d'un memoràndum a 45 caps d'estat de tot el món, sobretot de la Unió Europea. Però, tornant a aquesta estranya campanya del no, jo considero que, si a hores d'ara disposéssim d'enquestes creïbles en què el resultat fos una victòria segura del no, estic segur que el govern estatal donaria permís per fer la consulta. De fet, aquesta insulsa campanya del no es pot interpretar en un doble vessant; d'una banda, en contra de la consulta –en contra que es pugui votar–, atès que actualment existeix una majoria demoscòpica a favor del sí doble; d'altra banda, a veure venir els esdeveniments, per anar comprovant si és possible un “sí-no” i, d'aquesta manera, entrar pels viaranys de la tercera via; en aquest darrer cas la consulta es podria celebrar: entraríem en l'autèntic viacrucis de la reforma constitucional, i els catalans –per enèsima vegada– hauríem tornat a caure en el parany estatutari. No hi ha dubte, i això ho he expressat mantes vegades, el més important del procés és la proclamació de la independència i, sobretot, el reconeixement internacional. Al meu entendre, en aquest aspecte hi ha dos països clau: França i Alemanya, i tres de molt importants: els Estats Units, el Regne Unit i Israel. En síntesi, tenim davant nostre un any terriblement dur, també esperançador; encara que haurem de trobar fórmules intel·ligents per superar aquesta duresa d'un Estat espanyol que, encara que sembli el contrari, té molta experiència a saber escapçar la llibertat nacional dels pobles. Ara i aquí no podem pensar, de cap de les maneres, que aquest 2014 serà un camí de roses; tot el contrari, haurem d'estar molt amatents: “Ara és l'hora d'estar alerta per quan vingui un altre juny.”