Keep calm
Bon Nadal
20 de desembre, dia internacional dels sopars d'empresa. 21 i 22, cap de setmana. 23 de desembre, dilluns. 24 de desembre, nit de Nadal, impracticable a partir del migdia. Dia 25, Nadal, festiu. Dia 26, Sant Esteve, festiu. Dia 27, ja és divendres. 28 i 29, cap de setmana. 30 de desembre, dilluns. 31 de desembre, Cap d'Any, impracticable a partir del migdia. 1 de gener, Any Nou, festiu. 2 de gener, dijous. 3 de gener, ja és divendres. 4 i 5 de gener, cap de setmana. Dilluns 6, Reis, festiu. Au va, home, va! Oi que ja es veu que això no té cap sentit? Ah, i avui, la canalla, a casa o amb els avis, perquè no han fet prou vacances ni tenen hores a les tardes i els caps de setmana per jugar amb el que els hagin deixat els Reis. Collonut. Ja poden crear tantes comissions per la racionalització d'horaris i la conciliació de la vida familiar i laboral. Ja pot sortir el ministre o conseller de torn a dir que, home, potser tants festius no van bé per a la productivitat, que potser els podríem traslladar a dilluns. És igual, no cal obrir el debat perquè no serveix per a res. Cada any la mateixa comèdia, aquest codi social que regeix el nostre comportament com a poder ocult. Poc esperit de Nadal? No sé què és, però, en tot cas, gens. Em sembla bé fer uns dies de descans. Però, celebrant Nadal –o el solstici d'hivern, perquè aquí no creu en Déu ni Déu– i l'arribada del nou any, no n'hi ha prou? No. Aquí no. Aquí hem de fer aquesta bogeria que ens altera els bioritmes, la competitivitat i ens obliga a ser feliços. Que dispara les trucades al telèfon de l'Esperança. Que entristeix les famílies separades. Que fa gastar, a qui pot, el que no tenim, en inutilitats. I que impedeix que es reuneixi la família Fernández Díaz. Ja sé que hi ha qui fa l'agost i alguns contractes –temporals–. Però, si ja hem acabat la comèdia, traiem ja aquests llums absurds, sisplau. I, au, bon Nadal.