La força de la societat
L'activitat més recent de l'ANC consisteix en Signa un vot. Ha estat formulada per la sectorial Juristes per la Independència. Es tracta de signar un document en una mesa organitzada, com es procedeix en unes eleccions formals. S'hi recullen les dades personals del signant supervisades pel president de mesa acreditat. I es fica el document a l'urna. Amb el text, basat en el “dret fonamental de petició” legal a tots els efectes, els catalans demanen al Parlament la convocatòria de la consulta sobre la independència i, en cas que la seva celebració no sigui possible, insten els seus representants electes que declarin la independència d'acord amb la legislació internacional.
Fa uns mesos, a l'estiu, es van realitzar unes proves pilot. L'èxit va ser espectacular. Com en tots els esdeveniments per la independència del nostre poble en què ha participat la ciutadania, una mena d'alegria general va envoltar la jornada. Ara, els dies 11 i 12 de gener, es fa una recollida massiva a tot Catalunya. A les ciutats i als pobles, alhora. Aquesta acció s'allargarà en el temps, amb l'esperança d'arribar a recollir centenars de milers de signatures. No deixarem de sorprendre'ns de la capacitat de mobilització de l'ANC. Podríem dir que la gestació s'inicia amb el 10.000 a Brussel·les el març del 2009, quan entorn d'uns moviments de caràcter independentista s'organitza l'anada a Brussel·les. De seguida, amb avions, trens i amb autocars –alguns amb motos– desembarcàvem a la Grande Place per retornar l'endemà mateix, corrents, cap a la feina. L'organització del caliu per moure el personal es va fer amb un delegat o delegada per comarca amb la missió de convocar xerrades, mítings, etc. Vam ser 12.000 recorrent amb respecte les avingudes de Brussel·les. A la tarda, escampats pel centre, ja ens vam adonar que veníem d'arreu de Catalunya, des de l'Urgell al Baix Camp, la Segarra, la gent de la costa. Aquest fet s'enllaça amb la consulta d'Arenys de Munt, guspira que, com un correcames, recorre el camp abonat per l'èxit de Brussel·les i, el que en podríem dir, el triomf d'Arenys de Munt. Aviat, a cada poble, a cada ciutat de Catalunya, va haver-hi un grup de 5 o 6 persones que preparaven la pròpia consulta. La il·lusió recorria les trobades, les conferències, els intercanvis. S'anava d'un poble a l'altre, i s'escampaven les agrupacions. Però les consultes es van acabar mentre la gent seguia organitzada. Tot seguit, les trobades per comarques eren l'ordre del dia per acabar fent una reunió al Fòrum. I, de mica en mica, va néixer l'ANC, primer com un pensament. Després, com una Conferència Nacional Catalana.
El març de 2012, l'ANC realitzava l'acte de formació al Palau Sant Jordi. I allà es va elegir el secretariat, ara renovat ja, rigorosament, dues vegades. Al capdamunt del moviment, s'hi erigeix la causa primera: la sentència del TC rebutjant l'Estatut. L'ANC és a la base, punta d'un iceberg format per tota la població mobilitzada en una onada de fons. Amb manifestacions. Amb la cadena. I ara, els dies 11 i 12 de gener, amb una convocatòria de recollida massiva arreu del territori. L'èxit té un nom: l'extensió. Som a tot arreu, al poble més petit, als barris de les ciutats. Només sortim davant el portal de casa i ens trobem tots. Ens agafem de les mans.
