anàlisi
Escac de Rajoy
La relació de Jorge Fernández Díaz amb el llenguatge no ha estat idíl·lica des que Mariano Rajoy li va confiar el comandament del Ministeri de l'Interior. “Primer parlarem del que ha passat avui i després d'altres coses, perquè l'avortament té poc a veure amb ETA. Bé, alguna cosa sí que hi té a veure, però en fi, no gaire”, va argumentar Fernández Díaz el 7 de maig passat, abans d'ordenar-se el torn de respostes, però sense que ningú l'hagués empès a traçar aquest paral·lelisme. Ironies del destí, l'avortament i ETA tenen ara a veure que són dos dels tres únics fronts no econòmics de Rajoy –el tercer és Catalunya– en els quals es veu pressionat per l'alè de l'ala ultradretana del PP.
El potencial irònic del destí, però, és tan inesgotable com el del passat. Perquè, el juliol del 2012, el mateix Jorge Fernández Díaz va estar a punt de fer avortar l'èxit d'una operació contra ETA a França per la gosadia d'anunciar aquell matí als micròfons d'ABC Punto Radio que hi hauria “imminents bones notícies” amb la captura d'etarres. La revelació va obligar a improvisar un dispositiu conjunt de la Guàrdia Civil i de la francesa subdirecció antiterrorista (Sdat) que no estava del tot tancat, però que va acabar amb la captura de Juan María Mujika Dorronsoro a Auloron, una localitat que es troba a 30 quilòmetres de Pau (Pirineus Atlàntics). En aquest cas, la precipitació del llenguatge de Jorge Fernández Díaz adquiria un caire funest, perquè, per primer cop en la història, els ministres de l'Interior espanyol i francès (Manuel Valls) són tots dos barcelonins i es poden entendre fins i tot en català.
El judici que “l'avortament sí que té alguna cosa a veure amb ETA” i la primícia de les “imminents bones notícies” no han estat més que la pista de gel idònia per a la relliscada d'anticipar aquesta setmana –amb una nota de premsa als mitjans de comunicació, i via Twitter a tota la humanitat– l'operació contra els advocats de l'esquerra abertzale reunits al carrer Elkano de Bilbao. Pot ser una “estructura clandestina d'ETA” un grup de persones que es presenten públicament per obrir la interlocució del col·lectiu de presos? Després de mantenir 24 reunions al conegut despatx de l'advocada Arantza Zulueta en un cèntric local de Bilbao, és casual que el moment de les vuit detencions arribi dies després del “reconeixement del dany causat” per boca del mateix José Antonio Ruiz, Kubati (que va matar Yoyes pel fet de pensar com ara pensa ell), i dies abans d'un esperat comunicat en què ETA s'obri al desarmament?
Mentre Rajoy aplica el silenci a l'última operació Escac (en basc, xake), el ministre Fernández Díaz omple el buit amb un viratge cap als mots més aspres, precisament ara que el País Basc esbossa la pàgina de la reconciliació per la generositat d'esperit d'algunes víctimes i pel perdó voluntari d'alguns victimaris. I després de repetir fins a l'extenuació que “hi ha procés de pau quan hi ha hagut una guerra i aquí no hi ha hagut una guerra”, el ministre parla ara de “la batalla” i d'un “aquelarre” per referir-se al reconeixement del dany causat. En aquest afany, insisteix a identificar com a “escorxador” el que és des de fa anys el Teatre de Durango, exercici de nomenclatura històrica que equivaldria a denominar cambra de tortura franquista la seu de la comunitat de Madrid pels funestos interrogatoris de què era escenari.
Aquest és el vímet amb què Rajoy va teixint la consolidació del que líders internacionals –com ara Kofi Annan– que van acudir a Aiete a jugar-se el prestigi entenien com un procés de pau. Com que Rajoy ha aconseguit a còpia d'incompareixences que es parli de la llei Gallardón per referir-se a la contestada llei Rajoy sobre l'avortament i de la llei Wert per referir-se a l'espanyolitzadora llei Rajoy d'educació, si la pau acaba trontollant, la màquina del llenguatge de La Moncloa sempre permetrà que el de pau sigui el procés o el no-procés de Fernández Díaz.