Arriba ‘Isavel'

Una nit de trons i llamps assistírem al teatre El Jardí de Figueres a l'estrena del musical Isavel. Va ser una ocasió memorable, digna de record. El teatre era ple de gom a gom i la interpretació tenia una altura estimable. D'un en un es varen anar desgranant els números d'una obra llarga, costosa, amb un repartiment de solistes extraordinaris, molts d'ells coneguts en altres àmbits però vinculats a la música i a les tradicions del nostre país. Mentre sèiem a la butaca –ens va tocar la fila u, a frec de l'orquestra– recordàvem la gestació de l'espectacle insòlit que estàvem presenciant.

Era l'any 1996 quan Francesc Ferrer i Gironès ens va convocar a la biblioteca de Llagostera per presentar-nos el llibre nou que acabava d'editar. Tractava d'Isabel Vilà, la primera sindicalista catalana. Fidel als seus principis, el llibre de Ferrer era un tractat de la història del segle XIX, centrada sobretot en el seu vessant obrer i en la recerca de millores en el treball i en la imprescindible llibertat. El canemàs de la relació es lligava amb la figura d'aquella llagosterenca gairebé ignorada fins llavors, de la qual només havien parlat el diputat Pere Caimó i Carles Rahola. Cal tenir en compte que a totes les dificultats imaginables per situar el treball en un lloc digne hi havia la que ella era una dona en una societat en què les dones no tenien cap possibilitat de projectar-se ni en l'espai públic, ni en l'ideològic, ni en el polític... ni tant sols en el professional. De la lectura d'aquell llibre, ple de referències a la situació general i a la incipient lluita sindical, no es podia pensar que en pogués sortir una obra de teatre i menys encara un musical.

Doncs un temps després, Toni Strubell i Trueta ens sorprenia amb un text que recollia la història d'Isabel i li donava forma perquè fos interpretada damunt d'un escenari. Ell diu que per molt que puguem imaginar, a la meitat del segle XIX no hi havia dones que es dediquessin a dirigir un sindicat i a lluitar per a la llibertat. Isabel Vila ho va fer i Strubell va trobar les paraules i les situacions adequades per fer-ho entenedor al públic.

Però els boigs fan bitlles. Un antic conegut nostre d'aventures teatrals i musicals –el recordem encara a Vilobí en la seva versió d'El Fantasma de la Òpera–, Kim Planella, i el prolífic Antoni Mas, músic i compositor inesgotable, han convertit el llibre de Ferrer i l'obra de Strubell en un musical arriscat, ple de bellesa, però sobretot d'entrega i de compromís.

Ara Isavel arriba al Teatre Municipal de Girona. De nou seran unes nits inesborrables, lligades a la història i també al moment excepcional que vivim, ple tant d'incerteses com d'esperances, talment, com s'esdevingué per a Isabel Vilà, que va començar la seva lluita per la llibertat amb les mans buides.