Desig

Llegeixo al diari una gran, gran notícia: aquest any hi ha fesols de Santa Pau. Es veu que l'any passat el clima no hi va ajudar i quasi no se'n van collir. El fesol és exigent i vol fresca i pluja i, no cal dir-ho, una terra com la de la Garrotxa, volcànica, porosa, lleugera i granulada. El que m'agrada del fesol, a més de la seva delicadesa, és que té un cicle vital curt, els plantes i si quan floreixen, que és el seu moment més delicat, el vent i la pluja no fan ajeure les plantes i els fesols es tornen negres, al cap de tres mesos ja en pots tastar. Doncs bé, aquest any hi ha fesols, i l'any passat no n'hi havia; aquest any en menjarem i l'any passat no en vam menjar. No sé si us agraden, o si n'heu tastat mai: a mi m'agraden molt amb verdures i amb rossinyols. Precisament aquest cap de setmana a Santa Pau fan la Fira del Fesol i la de Sant Antoni, i totes dues són bons motius per anar-hi. Podeu tastar i comprar un saquet de fesols, que l'any que ve segurament ja tindran denominació d'origen protegida, i de passada beneir el gos o el gat, que sempre va bé.

Santa Pau, si no ho coneixeu, és un lloc preciós, amb una plaça porticada molt antiga i unes escultures molt modernes de l'artista Anna Manel·la escampades pel barri vell. Segur que els productors de fesols, passada la decepció de l'any passat, estaran molt contents que hi aneu. I torno: aquest any tenim fesols. I és això el que és extraordinari, perquè tot l'any mengem de tot. Això té a veure amb la globalització, sí -si et descuides tornes del súper amb espàrrecs de Mèxic, pomes de Suïssa i raïm d'Itàlia-, però també té a veure amb la capacitat de saber esperar i de suportar les frustracions, que és una capacitat que anem perdent, i que estaria bé que tornéssim a cultivar i que, sobretot, entrenéssim els nens a tenir. Abans sí que en sabíem, d'esperar. La gent gran en sap més. Esperar fins que n'és el temps, desitjar fervent que arribi. No hi ha desig si no hi ha espera.