anàlisi
30 anys dels TELENOTÍCIES de TV3
La joia de la corona de TV3
LIDERATGE
Les edicions del migdia i
del vespre encapçalen diàriament el rànquing
dels programes més vistos
referència
La confiança de l'audiència destaca quan es cobreixen esdeveniments de país i quan la notícia toca el territori
model
Amb els ‘TN', TV3 va posar
la primera pedra d'un model de televisió que aposta per reportatges i documentals en franges de màxima audiència
modernització
La forma no ha de fer que
es perdi el fons en el canvi d'imatge que comença dilluns
El que defineix el servei públic d'una televisió són els informatius. És aquella “línia vermella que no es pot travessar per no afectar ni la qualitat ni el model” de les corporacions públiques, i els seus màxims responsables no s'han cansat de repetir-ho en els més de dos anys de retallades a la corporació catalana. TV3 va néixer un 11 de setembre, i quatre mesos més tard s'estrenava una de les seves raons de ser. El primer telenotícies, emès el 16 de gener de 1984 a dos quarts de nou del vespre, era molt diferent del que es podrà veure dilluns, en la renovació més important que la cadena catalana ha dut a terme en una de les àrees més estratègiques. Diferent perquè la societat catalana, així com les rutines periodístiques i els hàbits informatius dels espectadors, han canviat.
El balanç de la trentena és, fent una mirada retrospectiva des de l'actualitat, molt més que positiu. D'entrada, perquè ho diuen les xifres: les edicions del migdia i del vespre encapçalen diàriament el rànquing dels programes més vistos.
SEGUIR LA HISTÒRIA
La fidelitat de l'audiència destaca quan es cobreixen els esdeveniments històrics que viu el país. En l'última Diada, per exemple, TV3 va obtenir les seves millors xifres en deu anys: els TN van tenir un 30% de quota –un percentatge rècord en la fragmentació de cadenes de la TDT – i la retransmissió de cinc hores de la Via Catalana va aconseguir més de mig milió d'espectadors de mitjana i un 28% de quota. La confiança també s'ha notat quan la notícia afecta de ple el territori: des de la gran nevada del 8 de març del 2010 –els TN van vorejar el 40% de quota i en l'edició del vespre es va arribar a un milió dos-cents mil espectadors– fins als focs de l'Empordà el juliol del 2012, amb registres del 27% en el TN vespre. Però el lideratge no sempre ha estat tan còmode. Fa sis anys es va fer una última gran “posada al dia” dels telenotícies, sobretot dels de l'edició del vespre, amb l'objectiu de rellançar-los, ja que havien perdut quota. El març del 2007, TV3 va decidir canviar d'hora l'edició del vespre i emetre-la a les 21.00 h, en competència directa amb la resta d'oferta informativa. També s'escurçava la durada en poc més de mitja hora i s'hi incorporava de nou un dels històrics: Ramon Pellicer.
L'èxit dels telenotícies, però, s'ha d'analitzar des d'una perspectiva molt més àmplia, i és que no només cal posar l'accent en el lideratge, que és important, sinó també en el fet, més important encara, d'haver esdevingut una referència, com demostren els hàbits dels espectadors, així com el llenguatge: la frase “posa les notícies” s'ha convertit en sinònim de “sintonitza TV3” a una hora determinada. El vincle de pertinença dels ciutadans respecte a TV3 és molt fort, i els telenotícies han estat fonamentals en aquest sentit. És dels programes que l'espectador català se sent més seus.
EMBRIÓ PER A FORMATS PERIODÍSTICS
Fa trenta anys, amb els telenotícies, TV3 també assentava les bases del que ha estat un model de televisió que, més tard, en àrees com ara l'entreteniment, les sèries i la divulgació, ha mirat sempre cap a les corporacions públiques europees, amb la BBC com a paradigma, i ha fugit de la comparació amb TVE quant als continguts que es traslladaven a la pantalla. Sense els serveis informatius, no hauria nascut una finestra setmanal als reportatges d'actualitat com ara el 30 minuts, que enguany també complirà 30 anys –es va estrenar el 19 d'octubre del 1984–, i el programa de documentals, de caràcter més històric, com ara Sense ficció, que aglutina tot el bagatge de professionals que la cadena ha conreat en aquest gènere periodístic des dels seus inicis. Models d'informatius d'autor com ara La nit al dia i, al seu moment, Les notícies de Josep Cuní també formen part d'aquesta herència dels telenotícies. Segurament ha estat clau l'entrevista d'actualitat, el gènere oblidat, gairebé inexistent en la tele actual com a programa propi. La incorporació de l'entrevista a l'expert i l'anàlisi, així com el fet de centrar-se en el perquè més que en el què, són ara els fonaments del nou telenotícies, que va néixer, heroic i amateur, amb les màquines d'escriure i ja és adult en el món 2.0.
REPTE ACTUAL
En les cadenes públiques, i en especial en els informatius, sempre plana l'ombra de l'intervencionisme dels governs de torn, que s'ha fet notori a TVE, per exemple, quan a La Moncloa i hi ha hagut el PP i, en un cas més dramàtic, en el desaparegut Canal 9. Els comitès professionals de TV3 han denunciat reiteradament la imposició dels blocs en cada convocatòria electoral, una pràctica que discrimina el criteri periodístic en favor dels resultats dels partits. Però si els canals públics tenen les pressions governamentals, els informatius de les cadenes privades responen a altres interessos, amb línies editorials més cap a la dreta o més cap a l'esquerra, i el tractament del procés sobiranista català ho ha intensificat; més que mai, han deixat la trinxera per ser una guerra oberta.
