Amics del Museu Dalí

Així es diu l'entitat figuerenca que compleix amb les expectatives que expressa el seu nom; encaren els actes que organitzen cap a la divulgació de la personalitat i l'obra del geni del surrealisme. Dijous passat van fer que evoquéssim, sota la cúpula geodèsica del museu, els anys joves del pintor mentre estudiava el batxillerat a l'Institut Ramon Muntaner entre el 1916 i el 1922. És un temps de la vida de l'artista i són uns anys en la formació del geni que solen ser sovint oblidats, ignorats, o diguin-ne com vulguin. Els llibres que s'ocupen de la biografia del fill del notari presten atenció al Dalí infant, especulen sobre els traumes, consentiments, manies, etc. del marrec i, de cop, se salten els anys d'adolescència i indolentment ens presenten el jove de divuit anys que ingressa a l'Academia de San Fernando de Madrid; no sabria dir perquè s'obvia aquesta etapa tan important dels anys d'adolescència de l'artista. I és a l'institut on rep les classes de Juan Núñez, catedràtic de l'assignatura, professor de l'Escola de Dibuix que hi havia instal·lada al mateix centre i mestre sempre reconegut pel pintor. Al Muntaner, entre els companys de classe, Dalí féu alguns dels amics que mantingué amb més o menys intensitat tota la vida: Ramon Reig, aquarel·lista que més tard dirigiria l'institut; Joaquim Bech de Careda, dibuixant i propietari rural; Marià Baig, pintor; Narcís Sala, advocat... Aquests i algun altre acompanyaven Núñez a plantar el cavallet al camí vell de Vilabertran per pintar la font del Soc o el campanar de Santa Maria que culmina el monestir. A l'institut Dalí tingué de professor Gabriel Alomar, l'escriptor mallorquí que va formular per primera vegada el futurisme a l'Ateneu Barcelonès, una de les tendències principals de l'avantguarda artística. Al Muntaner el jove es relacionà amb dues o tres noies que, segons el diari que escrivia –i que edità Fèlix Fanés–, l'afectaren prou, sobretot Carme Roget. Fou també durant els anys de batxillerat que els seus treballs cridaren l'atenció de Josep Puig Pujades, polític, promotor cultural, amic del seu pare i que influí perquè el notari consentís a facilitar-li els camins de l'art. Els Amics del Museu Dalí també van preveure que dissabte al matí els concurrents poguessin visitar el llavors anomenat Instituto General y Técnico per veure els espais que l'adolescent va trepitjar, i el col·legi de La Salle, on l'infant va aprendre la llengua francesa, la que posteriorment més utilitzaria com a escriptor. Magnífiques iniciatives.