De set en set
Contaminació
Malgrat que el govern espanyol no ha reduït l'IVA del teatre, la sala Fabià Puisgserver del Lliure estava plena el diumenge a la tarda en què vaig assistir a una funció d'Un enemic del poble en la versió lliure i actualitzada a càrrec del dramaturg Juan Mayorga i el director Miguel del Arco. Vaig celebrar que la sala estigués plena per amor al Lliure (m'ho recordava l'exposició dedicada a Anna Lizaran a la zona d'accés a la sala) i perquè vaig pensar que en part es devia a la idea que l'obra d'Ibsen, del 1882, té una inquietant vigència. El cas és que el metge Thomas Stockmann descobreix la contaminació de les aigües d'un balneari (en la versió representada al Lliure és a causa del vessament de residus tòxics industrials) que ha dut certa prosperitat a un poble. Stockmann anuncia que el balneari s'haurà de tancar temporalment per fer-hi unes obres que evitin la contaminació, però el seu germà, l'alcalde, l'acusa d'actuar en contra del bé comú. El metge creu tenir el suport d'un diari local i confia que el poble li agrairà el seu descobriment salvífic. S'equivoca: tothom se li tornarà en contra perquè perilla el negoci del balneari. Convertit en enemic públic, aleshores descobreix la putrefacció de tota la societat. Es considera que l'obra d'Ibsen (tan influent, com pot rastrejar-se en el modernisme català) avisa dels perills de la democràcia com a tirania d'una majoria que, convertida en massa, pot ser fàcilment manipulada. Però també que el discurs de Stockmann, que defensa l'aristocràcia moral dels individus lliures capaços d'enfrontar-se a tothom per dir la veritat, té la seva pendent perillosa. Potser sí. Tanmateix, amagat per les formes democràtiques, s'ha instal·lat el feixisme més o menys invisible de la conveniència per la qual es consenten tota mena d'equivalents de balnearis podrits com a possibilitat d'enriquiment (d'uns més que dels altres, però amb la idea comuna d'arreplegar alguna cosa) que va destruint el món. Inquietantment vigent. Així és.