I malgrat tot, socis

Per més bona voluntat que s'hi posi, es fa molt difícil d'entendre que el PSOE i el PP es diguin el nom del porc a Madrid i, al mateix temps, es jurin fidelitat eterna per mantenir el pacte subscrit al País Basc. Fa de mal pair que mentre la vicepresidenta primera del govern espanyol, la socialista María Teresa Fernández de la Vega, acusa el líder del PP, Mariano Rajoy, d'optar per la crispació en comptes de posar ordre al seu partit pels presumptes casos de corrupció en què està immers, el lehendakari, el socialista Patxi López, destaqui la fortalesa del pacte d'estabilitat amb els populars i n'asseguri la pervivència per a tota la legislatura. Costa de comprendre que hi hagi aquest doble tracte, perquè els estirabots han anat molt més enllà del que es podria entendre com a lògica disputa entre el partit que governa a l'Estat i l'oposició. Els populars, que com a resposta a les acusacions de corrupció que els baixen de diversos fronts han arribat a posar en qüestió les bases de l'estat de dret i d'algun dels seus òrgans, són, a Vitòria, els socis que han de permetre al govern basc afavorir la democràcia i la llibertat, segons paraules de Patxi López. No és fàcil d'entendre.