la CRÒNICA
Petita lliçó de política a la 22
Érem pocs a la 22 per fer costat a l'autor de Game over. Hi havia, és clar, el presentador, Josep M. Fonalleras –que deu ser, de llarg, l'home que més llibres presenta a la ciutat– i en Guillem, que no per ser interessat en el negoci deixa d'intervenir sempre en els debats. Amb els dos que vam arribar una mica tard, potser érem una desena. I no devia pas ser que el tema no tingués interès. Un llibre que té per títol Game over. Els partits polítics: corrupció i vicis del sistema, en aquests moments agitats hauria de moure força ciutadans. No és pas que el títol sigui atractiu per si mateix (si conegués l'autor, Fidel Masreal, li hauria desaconsellat, si me n'hagués donat l'oportunitat), però el tema té ganxo, no m'ho podreu negar.
Les xerrades del presentador i de l'autor van ser interessants i van provocar una colla de paraules del públic. Ja ho diu en Guillem per experiència: quan hi ha poca gent, acabem tard. Les intervencions van mirar d'aprofundir en el desinterès ciutadà per la política, el desengany, la falta d'implicació... I, és clar, anàvem cap a la llei electoral, els partits polítics menats amb mà de ferro pels aparells, les llistes tancades, les votacions previsibles. I la corrupció, amb els exemples que planen en el panorama. Un arrelat desànim ens aclaparava a tots. Ningú defensava cap argument més enllà de les idees del llibre (si més no, de les idees resumides en les presentacions).
Però llavors, quan ja tots pensàvem a abrigar-nos i tornar cap a casa, on ens devia esperar el plat del sopar calent, va parlar l'alcalde. Sí, vull dir l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, que havia escoltat amb atenció totes les intervencions. En Carles no va pas discutir amb els presentadors ni amb els convençuts participants en el col·loqui. De fet, va defensar l'acció política, els partits, aportant-hi la seva experiència personal. Pel que fa al treball dels partits, sense polemitzar, adduí que ell els veia com a escoles de democràcia i d'aprenentatge polític. Es referia sempre a la seva vida com a militant. Era un testimoni que feia de contrapès senzill, honest, clar però educat, a l'aire de desencís que la presentació del llibre havia remogut entre els presents. I encara, parlant de la participació ciutadana en els afers públics, va exposar, sense pretendre donar lliçons de cap mena, algunes experiències reals i concretes realitzades en l'àmbit municipal –i a Girona també– que permetien tenir alguna esperança. Recordo que va parlar sumàriament dels pressupostos participatius, de la cessió d'estructures públiques a entitats privades i de la participació dels ciutadans en els plens.
Jo li vaig agrair aquella modesta intervenció que ens era donada de propina a la Llibreria 22. Vaig anar al llit més animat.