Opinió

JA HO

TROBAREM

Misteriós Woody Allen

La denúncia pública contra Woody Allen per abusos no s'arregla amb una simple visita al psicòleg, la seva teràpia preferida.

És difícil saber si la carta pública en la qual la filla de Woody Allen l'acusa d'haver-ne abusat quan tenia set anys suposarà un clatellot a la irregular carrera del neuròtic cineasta, a vegades aquesta mena de tràngols fins i tot estimulen la inspiració dels creadors. Que li ho preguntin, si no, a Roman Polanski, que no ha parat de fer pel·lícules a Europa d'ençà que una denúncia per violació d'una menor va foragitar-lo dels Estats Units. O fixem-nos, també, en les recents dades biogràfiques que converteixen Alfred Hitchcock en un depredador sexual que es dedicava a assetjar compulsivament les seves actrius –preferiblement rosses– mentre encadenava èxits cinematogràfics. No és cap secret que Hollywood és un harem i el tuf que puja fa pensar que si no coneixem més embolics tèrbols associats a les grans estrelles tan sols deu ser perquè de sotamà el senyor dòlar amanseix moltes voluntats i silencia moltes boques. Però ara Woody Allen s'enfronta a la denúncia retroactiva d'una filla adoptiva convertida en una dona de vint-i-vuit anys que afirma haver reunit prou forces per reviure el passat i passar comptes públics amb el seu presumpte abusador. I això no s'arregla amb una simple visita al psicoanalista, la teràpia preferida de l'autor de Manhattan. La carta de Dylan, que Allen va adoptar conjuntament amb l'actriu i exparella seva Mia Farrow, ha fet refrescar la investigació oberta vint anys enrere, tancada per manca de proves, i ara l'acusat ha optat per repetir idèntica estratègia: acusar la suposada víctima de tenir una imaginació malaltissa i una mare que li infla el cap per perjudicar-lo tant com pugui a ell. Però quin interès pot tenir la senyora Farrow a voler-li cap mal a l'antic enamorat? Molt senzill: recordem que, mentre vivien junts, Woody Allen es va encaterinar d'una altra filla adoptiva de Mia Farrow, l'exòtica Soon-Yi Previn, amb la qual ha mantingut fins ara una relació estable iniciada quatre mesos abans dels suposats abusos denunciats per Dylan. No, no és cap guió que aspiri a l'Oscar al millor drama sinó la vida real, imprevisible i cantelluda. Tots tenim dret a la presumpció d'innocència, és clar, però si els fets denunciats per Dylan Farrow són certs, el seu pare ens deu a nosaltres una pel·lícula –potser la més sincera i la menys còmica–, a ella, una disculpa, i a la societat, uns quants anys de presó que la prescripció del cas li estalviarà.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.