De set en set
Tenen bosses?
Ens diuen que ha baixat notablement l'ús de bosses de plàstic; però ¿no pot ser que el que hagi baixat sigui el comerç en general? Perquè si tota aquesta gent que ara remenen els contenidors tinguessin possibles i anessin a comprar al súper, sens dubte farien falta més bosses. En tot cas no sembla raonable, mai i menys en temps de crisi, afegir problemes als consumidors. La norma, aprovada a iniciativa de ICV-EUiA, de “visualitzar” el preu de la maleïda bossa a fi i efecte de conscienciar-nos a tots de no fer-ne servir són ganes de fer la punyeta. Ja se sap que tot acaba repercutint en el total de la factura. Les bosses de nanses de cordó, cartró gruixut envernissat i fotografies artístiques que fan servir les botigues de luxe no figuren, desglossades, en la factura, però ningú no és tan burro per pensar que les hi regalen. En lloc de promoure, a nivell industrial, les bosses que menys impacte ecològic tinguin, s'ha optat per imposar un tràmit duaner afegit i per fer sentir problemes de consciència en plena cua al pobre consumidor que no en té cap culpa. Ja estem prou espantats per moltes coses per haver de suportar dia sí dia també missatges apocalíptics com que les bosses de plàstic tarden 150 anys a degradar-se –si fa no fa, com la idea del comunisme–. Mala política la de posar entrebancs a l'hora de comprar, primer perquè el rampell inicial que porta algú a decidir una adquisició s'estronca si veu a venir que un aspecte secundari com és embolicar i transportar la mercaderia provocarà males cares i impostos revolucionaris. I tot seguit perquè, fart de tants problemes de logística, el client acaba preferint concentrar les compres en un dia a la setmana, amb un cop de cotxe a la gran superfície, opció que d'entrada no sembla la més ecològica. Ara diuen també que el petit comerç és l'excepció, perquè “la senyora Maria i el senyor Pau” [sic] es resisteixen a prescindir de les bosses de plàstic, i, massa amics dels clients com són, cometen el delicte de regalar-ne. Ja no saben què inventar per carregar-se'l, el petit comerç.