Alternativa estructurada

És força curiosa la coincidència de les declaracions de Francesc Homs i José Borrell, recollides pels mitjans el mateix dia i amb una consonància que feia temps que no es veia en posicions aparentment tan diverses com les que representen el portaveu del govern i l'exministre socialista. Tots dos diuen exactament el mateix. “La consulta no genera una situació jurídica nova sinó que obre un període de negociació.” O “la consulta no té efectes jurídics immediats”. ¿Em sabrien dir a qui correspon cada una de les frases? Potser s'equivocarien. El fet és que són intercanviables i tots dos les han pronunciat amb una idea central que és aquesta: després que el poble de Catalunya parlés sobre el seu futur hi hauria d'haver un referèndum ampliat al conjunt de l'Estat espanyol per tal que fossin els ciutadans espanyols els que decidissin sobre la “reforma de la Constitució” (Homs) o sobre els “terminis, les formes i el procés de la decisió” (Borrell). La introducció d'un factor suplementari (com una coda del procés) en forma de pregunta a la ciutadania espanyola, que fins ara figurava en algun estudi jurídic teòric però que mai no s'havia sentit dir en les esferes de què parlem, té dues lectures que són, a la fi, coincidents. L'acostament del govern a la concepció de la consulta com un pas necessari (i no vinculant) però previ a la resolució del cas, que passaria per una conformitat de l'Estat; i també l'acostament d'un determinat socialisme centralista a la possibilitat d'una consulta catalana, que no seria decisiva però que es podria dur a terme com a antesala d'una decisió estatal. De fet, des d'àmbits i des de plantejaments diversos, el resultat acabaria essent el mateix. Es flaira en l'ambient (la conversa Mas, Felipe, Évole; el sopar a Barcelona de Rubalcaba, el rumor del dinar amb Rajoy) un primer intent –em penso que estructurat– de construir una alternativa espanyolista acceptable que potser uns quants esperen amb candeletes. En sentirem a parlar.