Suïssa vota

La Confederació Suïssa és una democràcia que es remunta al segle XIII. Ara són vuit milions d'europeus que no estan en la Unió Europea però sí en l'espai Schengen; tenen quatre llengües, moneda pròpia, exèrcit propi i una llarga tradició de neutralitat que ha fet que hi posin la seu moltes organitzacions internacionals. Acostumen a debatre i a prendre decisions per via de referèndum. Diumenge van aprovar pel 50,3% una iniciativa popular federal perquè figurin en la Constitució uns punts fonamentals que, en termes molt resumits, són: “Suïssa gestiona de manera autònoma la immigració d'estrangers”, “el nombre d'autoritzacions d'estada d'estrangers a Suïssa s'ajustarà a uns límits i a uns contingents anuals”, “els contingents d'estrangers que exerceixin una activitat lucrativa es fixaran en funció dels interessos globals de Suïssa i dins el respecte al principi de preferència nacional”, “no s'establirà cap tractat internacional contrari” a aquests punts. Les veus que parlen en nom de la UE –alts càrrecs no elegits que apliquen dictàmens no referendats– han lamentat amargament aquest resultat perquè “va contra el principi de lliure circulació de les persones entre la UE i Suïssa”; haurien preferit que els suïssos renunciessin a administrar els seus afers. També van fer molts escarafalls quan el 2009, pel mateix procediment, van aprovar una iniciativa contra la construcció de nous minarets, que, ves per on, encara és vigent. Ara els euròcrates tornaran a emetre la mateixa barreja de condescendència –no sabeu què us convé, hi ha coses que no s'han de posar a votació– i d'amenaça –acateu Brussel·les, no penseu en termes d'identitat nacional– que caracteritza les institucions comunitàries i estimula l'euroescepticisme. No és una bona idea quan falten tres mesos per elegir els 751 diputats del Parlament Europeu. Hi ha prou gent que comença a veure amb enveja el fet que els suïssos prenguin decisions, i a apreciar-ne la sensatesa. El recurs a l'espantall de l'extrema dreta xenòfoba no dóna més de si.