L'esperit ‘beatle'

Jo també vaig aprendre anglès amb les cançons dels Beatles. Aquest és el mètode que fa servir el professor protagonista de la pel·lícula de David Trueba, que ha estat la sorpresa dels Goya d'aquest any. Justament una gala que ha estat notícia perquè el ministre del ram, que recordin ho és de Cultura i d'Educació, va ser tan mal educat que va declinar la invitació, adduint problemes d'agenda. I wasn't born yesterday, que dirien els anglesos. Ja fa molt que ens afaitem i a ningú se li escapa que Wert no estava disposat a rebre crítiques a la cara d'un sector que des del seu ministeri s'ha menystingut anant i tornant. Primer, amb les pujades de l'IVA i, després, amb les declaracions sobre la qualitat del cinema fet aquí. Tot un gentleman, vaja. Però tornem al mètode. Segurament, l'anglès em va arribar perquè hi vaig entrar a través de la música dels Fab Four de Liverpool. Em va seduir un idioma que després vaig voler conèixer millor, amb cinc anys de carrera per aprofundir en la llengua i literatura angleses. Algunes cançons senzilles com ara Hello goodbye, Good day sunshin i Penny Lane servien per saber l'imprescindible: saludar, donar indicacions i adreces o tenir vocabulari bàsic, bàsic per fer-te entendre i trenar més d'una frase. D'altres de més enrevessades com ara Norwegian wood, With a little help from my friends, Strawberry fields forever i Sgt Peppers oferien la possibilitat de descobrir altres paraules, adjectius i actituds (diàleg, solidaritat, llibertat, amor...) que faries servir en un estadi més avançat del teu domini de la llengua i, segurament, aplicable al teu idioma matern, fos quin fos. Tant de bo el ministre Wert, que presumeix de poliglot i diu que sap parlar sis llengües, amb l'enriquiment que això hauria de suposar per a qui té aquesta capacitat, s'empeltés de l'esperit beatle i tingués present aquella estrofa que diu que parlant la gent s'entén i que “life is very short, and there's no time for fussing and fighting, my friend”. I no val a dir que ets més dels Stones!