Posada

Es diu que el sorià Jesús Posada Moreno ha arribat a president del Congrés dels Diputats gràcies a compartir la mateixa afició de Mariano Rajoy, un encís que quasi és un vici i que els dos populars situen com a qüestió primordial a les seves vides: l'amor desmesurat als cigars havans. Aquests són els mèrits del castellano viejo, a més de ser el fill primogènit d'un altre Jesús Posada, un franquista de rancio abolengo que vestí una única camisa durant la dictadura. Lligat familiarment al marquesat de Vargas, el president del Congrés és qualificat de bon vivant i, a més dels havans, la seva biografia té com a principal mèrit el d'haver passat per dos ministeris aznaristes sense que pràcticament es notés pel qua fa a feina feta. Un bon currículum com per ascendir a un dels llocs més importants en la línia de govern d'un comandament plasma. Fill de pare autoritari i autoritari ell mateix, res ha obligat el senyor Posada a ser mínimament educat i transigent, i hi ha alguns temes que el treuen aviat de polleguera. Aleshores, amb més cara d'enfadat que del que és habitual, desautoritza el joc democràtic i estigmatitza a qui no pensa com ell, com el seu pare i el marquesat de Vargas. És l'autoritarisme fet persona, sigui de Sòria o de la Conxinxina. El dimecres, per primer cop des de l'esperpèntica actuació de Tejero, es va tornar a sentir l'imperatiu coño al Congrés, magnificat per un micròfon no desconnectat al moment oportú. Tot vingué quan els parlamentaris d'Amaiur protestaren pel silenci del govern davant la mort d'Arkaitz Bellón a la presó del Puerto de Cadis. Obligats a l'estricte silenci parlamentari, quan el portaveu Errekondo intentà donar una carta de protesta a la vicepresidenta Sáez de Santamaría, des de la presidència, Posada cridà un imperatiu ¡Tirala, coño!, que féu retirar immediatament les mans de la vice. Res important, a no ser que es consideri significatiu l'estil de la crosta pepera en la seva manera d'entendre el diàleg. ¡Se sienten, coño!, aleshores i ara.