La columna
“Tancat de bat a bat”
Com que a Catalunya Ràdio feien vaga i no va haver-hi retransmissió d'en Puyal, vaig buscar una altra emissora que radiés el partit en català. Vaig ensopegar un locutor que tenia una prosòdia i un nivell d'expressió que, a primer cop d'ull –d'orella–, eren prou correctes. Però em va percudir els timpans sentir que “la Real té les portes de la final tancades de bat a bat”. I que Pedro no és una paparra, un corcó per als adversaris, sinó “un corcoll”. I no hi va faltar el verb mullar (de l'espanyol mojar) per dir que un jugador havia marcat dues vegades, en lloc del genuí sucar. Vaig apagar la ràdio.
A La lenta agonia del català, o l'ús de la llengua en els mitjans de comunicació (Llibres de l'Índex, 2013), Jaume Medina denuncia la mistificació de la llengua per incompetència o deixadesa dels professionals dels mitjans. No comparteixo la totalitat de les crítiques ni de les solucions proposades, però sí el toc d'alerta. La penetració del castellà –i l'anglès– és tan persistent, tan quotidiana, que només es pot contrarestar treballant la consciència lingüística. Aquest és el gran servei del llibre, atesta una pila de nyaps, calcs, inexactituds, confusions i transvasaments fraseològics i els contraposa a les formes correctes o tradicionals del català. Consciència lingüística per evitar els errors que cometem sense adonar-nos-en, per identificar els castellanismes flagrants i d'altres de més subtils, i, sobretot, per detectar la tendència suau, imperceptible però sostinguda de les paraules i expressions vives i més naturals dels nostres pares i avis per d'altres que, sense ser incorrectes, difuminen a poc a poc el patrimoni expressiu. Ho sento per em sap greu, amb els ulls tancats per a ulls clucs, despropòsit per disbarat, trobar a faltar per enyorar, veure's capaç per veure's amb cor, inquilí per llogater, dent d'all per gra d'all, tenda per botiga, etc.