De set en set
Drets històrics
En l'etapa contemporània, els catalans mai no hem usat l'argument dels “drets històrics” fins ara. No ho vam fer en la redacció de l'Estatut d'Autonomia del 1979, no ho vam fer en la redacció de l'Estatut d'Autonomia del 2006 ni tampoc no ho estem fent ara, en el Procés de Transició Nacional. A mi sempre m'ha semblat que renunciar gratuïtament als drets històrics de Catalunya ha estat (i és) un error estratègic, però els que han comandat el catalanisme polític en les últimes dècades (i encara avui) ho han volgut així. Què hi farem. El que em comença a molestar de veritat no és que nosaltres obviem els nostres drets històrics, sinó que ells (els contraris al Procés de Transició Nacional) s'escudin amb el pretext de la Constitució espanyola. Perquè, què és la Constitució espanyola sinó un dret històric? I això no val. De drets històrics, o en tenim tots o no en té ningú. Deia el malaguanyat Francesc Ferrer i Gironès que “Catalunya és l'ens juridicopolític que té els drets històrics més clars i més definits. Ningú com Catalunya pot disposar de constitucions escrites i votades que han estat proclamades, impreses i observades. I que aquestes constitucions atorguen als catalans els drets històrics en determinades competències, les quals, des de l'origen de l'estat català, mai ningú no els va eliminar, a part del cas de 1714, que s'hagué de fer per violència i en contra de la voluntat dels catalans”.
L'última compilació de les constitucions catalanes fou eliminada pel dret de conquesta. Per què ha de tenir validesa històrica la Constitució espanyola del 1978 i no n'han de tenir les constitucions del Principat de Catalunya abolides per la força de les armes per decret del 1715 dictat pel rei Felip IV d'Aragó i V de Castella, després d'una derrota militar? I si les constitucions catalanes no són un dret històric, el dret de conquesta sí que ho és? En què quedem? Hi ha una disposició addicional, la primera, de la Constitució espanyola, que diu: “La Constitución ampara y respeta los derechos históricos de los territorios forales”. També s'hi ha d'incloure els de Catalunya: “Tenim l'obligació d'exigir-los i reivindicar-los.”