Jo primer

L'esquerra apel·la a la consciència, la dreta als instints i l'extrema dreta als baixos instints. Des de les vísceres, lluny del cervell, posar-se a la pell dels altres és cosa de bledes, no hi ha res que no es pugui resoldre amb algunes garrotades i, naturalment, primer els de casa: l'últim crit de guerra que ara que escassegen els bots i que les aigües baixen turbulentes és un èxit assegurat. A Suïssa, els que voten han decidit que ells –és a dir, els que voten– tenen preferència. De fet, és espectacular, i molt esperançador, que quasi la meitat de la població (i en alguns cantons la majoria) hagi renunciat per incomoditats ètiques als beneficis de llinatge. A França, el Front Nacional de la filla Le Pen vol formular la mateixa pregunta i aquí també hi ha qui està ansiós per poder-la subscriure en un referèndum. Primer els de casa, primer jo i els meus i deixem tot allò dels principis, de la moral, de la justícia, de la igualtat, de la democràcia mateixa i fins i tot de la poesia, per als temps d'opulència. És una temptació, és clar. I de fet, no és difícil entendre que a la gent més desesperada, als que passen els dies sumits en la frustració i han de competir contínuament per accedir a feines mal pagades o a les quatre prestacions magres de la nostra paupèrrima societat del benestar, la possibilitat d'una prerrogativa com aquesta els soni bé. Sobretot si sense tenir ni idea de quines han estat les causes de la crisi, has de sobreviure sacsejats per les seves conseqüències. Si a Suïssa, on l'atur no arriba al 3% i en general la immigració és de treballadors qualificats amb titulació universitària, s'han imposat els baixos instints, què passaria si la pregunta es plantegés aquí? Tenim l'instint de territorialitat tan desenvolupat com qualsevol altre mamífer i moltíssima més misèria i precarietat en tots els aspectes. Haurem d'expulsar els que no tenen papers perquè no se'ls donen papers? Els que tenen papers però no tenen contracte en una societat on l'economia submergida arriba al 25%? Els que tenen costums exòtics? Els que fa menys de dues generacions que són aquí? Els de cognoms impropis? Els vells? Els pobres? I si preguntem a la majoria si ha de tenir preferència sobre la minoria? O els que voten sobre els abstencionistes? L'home és l'animal que s'assembla més a un ésser humà, deia en Perich, i els sistemes democràtics deuen ser els sistemes que s'assemblen més a la democràcia sense ser-ho. Els que atien pulsions com l'instint de supervivència i ens animen a salvar privilegis sense destinar ni un segon a pensar per quina raó són nostres, ens en distancien i ens degraden. I quan s'anorreen les polítiques de cooperació i es converteixen les relacions internacionals en mesquines lluites d'interessos que quasi sempre són de les grans corporacions, quan se'ns anima a votar lleis de preferència, i s'aprova que s'omplin les tanques de ganivetes i que es dispari sobre gent desesperada a Ceuta, encara que sigui per voluntat de la majoria, que no sé si ho és, el que hem de fer, com a mínim, és deixar de donar lliçons.