Fumadors de mentida

No es pot pas negar que la idea ha tingut èxit: a cada cantonada obren un nou establiment dedicat a vendre cigarretes electròniques. En el sector, corre el pensament que és un negoci nou, amb moltes possibilitats, que demana poca inversió, que genera beneficis immediats, que no demanda cap mena de capacitació –llevat del curset per saber què venen– i amb un futur extraordinari al davant. L'estiu passat, un amic em va regalar una cigarreta electrònica. Quan vaig voler comprar líquid, em vaig assabentar que només en podria trobar a Barcelona. Punyeta! Però en poques setmanes ja vaig poder veure un primer establiment a la zona més comercial de Figures, i poc després, ja en teníem també un a Girona, cap a la zona de l'Eixample. Des d'aquell moment, tots hem pogut comprovar que els negocis del ram creixien com bolets arreu de la ciutat, amb nom de marca: Puf, Ego, Joyetech, Janty, Vision, Kanger, Innokin i vés a saber quantes més. La majoria ofereixen líquids italians per produir el vapor que substitueix el fum del tabac. Amb nicotina o sense.

Val a dir que la polèmica va començar tot seguit que el producte sortís al mercat. Que si és innocu, que si és tan per judicial com el tabac, que no se sap quines conseqüències pot tenir. Naturalment, les marques distribuïdores deuen pressionar els informadors perquè cantin els avantatges de l'invent. Però encara deu ser més segur que les grans empreses tabaqueres despleguen tots els seus poders, que són immensos, per prova de desacreditar aquesta competència que els està perjudicant molt. Perquè, tot sigui dit, deixar de fumar amb ajuda dels vaporitzadors és bufar i fer ampolles. No trobaria gens estrany que el capital de les grans empreses del nou ram del vapor provingués de les tabaqueres. El negoci és el negoci.

Com que les cigarretes electròniques competeixen directament amb el tabac, ja he trobat a Girona una botiga d'una franquícia que porta el nom d'Estanc Electrònic. És al carrer Ultònia i té una aparença estètica directament copiada dels estancs tradicionals que expedeixen tabac. Havia de passar. Ara, la polèmica discorre per establir els àmbits on es pot usar el nou artefacte. La primera idea, que, en no usar tabac real ni produir fum de veritat, les cigarretes electròniques quedaven alliberades de les restriccions que pesen sobre els fumadors tradicionals, s'està esvaint. Sense que es puguin aplicar seriosament les mateixes raons que al tabac, la societat està assimilant els usuaris del nou aparell a la categoria de fumadors, de manera que es considera de mala educació i gens adient que es vapegi on no està permès fumar. Potser per no donar mal exemple ni incitar els cremadors de tabac a contravenir les normes que s'han imposat. Podrem vapejar a casa, sense cremar les camises, empudegar l'ambient, ni embrutar res de cendra. Ja és molt.