El discurs

L'home agafa el micro i s'adreça amb veu apassionada, solemne, a la concurrència. Sap que parla com a primer ministre d'un estat important: “Falten set mesos pel referèndum i el resultat és incert. Tenim set mesos per salvar Espanya. Des de fora de Catalunya no podreu votar, però sí que teniu veu. Hem de fer tot el que calgui des de tots els racons del país per convèncer els catalans, per demanar-los que seguim junts. Des de Jaén fins a Bilbao, des de Càceres fins a Palma, des de Toledo fins a València, des de Múrcia fins a Santiago parleu amb els vostres familiars, amb els veïns, feu servir el telèfon, mails, tweets. Feu que els catalans ens sentin, que el nostre missatge arribi al poble de Catalunya: Volem que us quedeu! Penseu en tot el que hem aconseguit anant junts! Penseu en els èxits que la marca Espanya ha assolit mentre hem sabut treballat plegats!” El primer ministre clou el discurs amb un emfàtic “Gràcies!” La concurrència aplaudeix amb entusiasme...

D'acord, d'acord, ja comprenc que el lector d'aquest diari pensa que aquest discurs no l'ha fet mai el senyor Rajoy. És veritat. No puc enganyar el lector. Han de saber, però, que només he fet la transcripció literal del discurs que va pronunciar el primer ministre britànic, David Cameron, el passat set de febrer a l'Olympic Park de Londres. Va dir exactament el que he transcrit. Només han de canviar Espanya per Regne Unit, Catalunya per Escòcia i els toponímics per ciutats de la Gran Bretanya. Així estan les coses allà dalt i així estan les coses aquí baix. Més enllà de les estratègies polítiques i les diferències que hi ha entre Escòcia i Catalunya, fa goig sentir algú que en lloc de dir “No pots marxar ni et deixo” et diu “No marxis, sisplau, que et necessito”. Si aquesta sensibilitat democràtica –per més tàctica que sigui– l'exhibís el govern d'Espanya seria ben fàcil asserenar l'ambient, fer un reset (els polítics d'una banda i l'altra el dominen, l'art del reset, no cal patir per això) i construir alguna cosa nova i acordada.