Adama

La nova perla del planter blaugrana es diu Adama Traoré. Va néixer a l'Hospitalet de Llobregat i és fill de malians que van arribar als vuitanta a Barcelona buscant feina. El pare canvia llantes de cotxe en un taller i la mare fa feines de la llar. Al Barça B també hi destacava el paraguaià Tonny Sanabria. La seva mare va venir a Catalunya també per motius de feina quan el noi tenia 11 anys. Va començar a jugar a futbol a Sitges i ara ha fitxat pel Sassuolo italià com a pont per anar al Roma. De la Fundació Samuel Eto'o hi ha Bagnack i Dongou, tots dos camerunesos, fruit de la globalització i de l'explosió demogràfica africana. Abans havia aterrat a Catalunya el macedoni Boban Babunski, un rodamón del futbol que va jugar a Lleida el fill del qual, David, és des dels 10 anys a la Masia. El seu germà, per cert, juga al Madrid. L'equip el completen jugadors com ara Edgar Ié i Agostinho, naturals de Guinea Bissau i nacionalitzats portuguesos, procedents de l'Sporting de Lisboa. I, no cal dir-ho, al planter hi ha jugadors de cognoms catalans i espanyols. I, per què parlo de futbol? Doncs perquè el Barça B és una gran metàfora del país. Un melting pot que ja hem vist al primer equip, però que al Barça B ha adquirit la seva versió més actualitzada. La nova emigració, la dels altres altres catalans, ha arribat al futbol de base del Barça. I hi ha funcionat l'ascensor social. I aquests dos conceptes tant de l'imaginari nord-americà –el melting pot i l'american dream– són i han de ser propis d'aquest país. Ho han estat sempre. El mateix Artur Mas va recordar en la commemoració dels cinquanta anys de la publicació d'Els altres catalans, de Paco Candel, que un setanta per cent dels catalans són immigrants o fills d'immigrants i que, per tant, no hi ha divisió davant la consulta. Ara bé, sempre cal aplicar el que ens va ensenyar el profeta de Santpedor: si el projecte és atractiu, tothom en voldrà formar part.