Conflictes

Dies enrere a Twitter hi havia un debat sobre les mamografies que anava des de l'opinió que són la millor manera per combatre el càncer de mama fins a un estudi que en qüestiona el valor. Em van impressionar els 140 caràcters d'una dona que, com que li feia ànsia –posem-hi por–, decidia tranquil·lament no fer-se la mamografia, i la seva decisió era aplaudida en línia per altres dones.

Quan es barregen ingredients com ara prevenció, salut pública i privada, detecció precoç, taxes de mortalitat, falsos positius, efectes negatius, impostos i retallades... tens tots els números que et surti un pastís molt espès. Ara bé, el que a parer meu és difícil de pair són els articles que van apareixent en algunes revistes pseudonaturalistes, espirituals, ecologistes i esotèriques que tenen títols com ara “com curar-se d'un càncer” o “el càncer no existeix”. L'argument de l'últim que m'ha caigut a les mans és, ras i curt, el següent: el creixement de les cèl·lules tumorals és controlat pel teu cervell. Per tant, per fer front al càncer cal aplicar noves teràpies emocionals. És a dir, si el teu càncer està causat per un conflicte psicològic o emocional, si resols el conflicte és possible que se t'activin els processos de regeneració natural de què disposem. I això et porta sovint a curar-te del càncer per remissió espontània, sense cirurgia, ni radioteràpia, ni químio, ni res. Bé. Seguint aquest raonament, a sobre de la pena que tenim d'estar malaltes, les dones amb càncer de mama hem de sentir-nos culpables i desgraciades de no haver sabut resoldre els nostres conflictes psicològics –amb els pares?, amb una amiga del col·le?, baixa autoestima?, infidelitat del xicot?, gelosia?...

Jo sóc força espiritual. Sé que tot va molt més bé si mantens, també en la malaltia, un estat favorable a la calma i al coratge, i una bona dosi de fe i de confiança. Però això no treu que, si ara llegiu això, és perquè una mamografia feta abans dels 50 anys em va salvar la vida.