Évole contra si mateix
El fals documental Operación Palace, que es va poder veure fa una setmana en el programa Salvados, de Jordi Évole, és com un tret que ell sol s'ha disparat contra si mateix, com qui manipula una arma carregada per jugar una estona i s'acaba engegant un tret al peu. No hem de menystenir, d'entrada, que Évole hagi volgut fer un crit sacsejador. Una fiblada perquè ens adonem de la necessitat d'espolsar-nos l'abúlia que ens domina quan consumim informació, si no volem convertir-nos en moltons. Un advertiment perquè siguem conscients de la incomprensible resignació d'espectadors amb què acceptem –després de trenta-tres anys dels fets– l'estrany silenci i la sospitosa etiqueta de matèria reservada que encara embolcallen i confonen diversos orígens i episodis del 23-F.
Aquest propòsit no justifica, en canvi, una invenció argumental que no aporta res més que la reflexió de fons i que confon el receptor, per més que sigui momentàniament. L'estupor de l'audiència –que els havia concedit credibilitat gràcies a una línia periodística burxadora, inconformista, incisiva i gens dòcil– i la consegüent distorsió derivada de les xarxes socials són indicadors prou clars que no s'ha entès la fórmula que han fet servir i que allí on hi havia expectació positiva i complicitat ara hi ha malfiança.
Per reblar la qüestió, permetin-me posar-los l'exemple del diari que vostès tenen a les mans. El Punt (actualment El Punt Avui) va decidir un dia no continuar fent la tradicional innocentada que cada 28 de desembre la premsa tenia el costum de presentar als seus lectors, inventant una notícia més o menys espectacular, més o menys divertida. La raó per prendre aquesta decisió –que aleshores ben pocs van comprendre i molts menys van seguir– va ser una reflexió ben simple: si el diari era capaç de crear una notícia fictícia i fer-la creure als seus lectors, encara que fos una sola vegada a l'any, els estaria dient també que qualsevol altra notícia de qualsevol altre dia podria ser també escrita a partir del no-res. I aquesta possibilitat es convertia en una amenaça directa a la línia de flotació del diari, que, com en qualsevol altre mitjà informatiu –o programa, com ara és el cas– és la seva credibilitat.
