Primeres alumnes

Avui dia les noies són majoria en els instituts de la nació, i en els lycées, Gymnasien, grammar i high schools de més amunt. Aquesta hegemonia va arrencar amb cada primera noia que es matriculava en cadascun dels instituts del regne, exclusivament masculins, a les acaballes del segle XIX. Com que el curs vinent, 2014/15, l'institut Ramon Muntaner de Figueres celebrarà el 175è aniversari, posarem la mirada en aquest aspecte. La capital empordanesa va ser pionera a disposar d'un centre civil on els adolescents locals i forans poguessin fer els estudis mitjans que els havien de facilitar l'accés a la universitat. En canvi, es va trigar, ara fa (només) poc més d'un segle, a poder-hi veure noies matriculades; dit d'una altra manera, entre els primers nois i les primeres noies van haver de passar gairebé setanta-cinc anys. Una jove de 15 anys que es deia Amanda, nascuda a la ciutat, va ser la primera alumna matriculada oficialment al centre, el 1913. Era molt gran si tenim present que el batxillerat s'iniciava als deu o onze anys, però un fet ineluctable potser ens ho explica: l'institut, a principis del segle XX, tenia uns cinc-cents nois, repico, mig miler de bordegassos, i l'Amanda s'havia d'immergir bona part del dia en aquell món mascle. Potser a ella, com se sol dir, no li feia res, però als seus progenitors, com se sol dir, la situació els feia respecte. I com que la jove tenia un germà, l'Eugeni, que també s'havia de matricular a l'Instituto General y Técnico empordanès, devia esperar-lo. Hi ingressarien junts i així la noia tindria algú que li faria costat; el germà tenia cinc anys menys, exactament els mateixos que devien retardar l'inici del batxillerat a l'Amanda. Excel·lent estudiant, va obtenir unes notes que podríem qualificar de brillants: de 29 assignatures, 16 excel·lents i encara 9 premis més. L'Amanda té una antecessora fugaç que es deia Pietat, era alumna lliure de la Bisbal i probablement és la primera noia que va trepitjar oficialment el centre, durant unes hores d'un dia de juny del 1907, per examinar-se d'ingrés i de primer de batxillerat. Els entrebancs eren molts: el 1882 el govern espanyol liberal, sí, ordenava que “no se admitiera a matrícula para asignaturas de segunda enseñanza a las señoras”, però hi va haver instituts que van matricular noies abans: el de Huelva, el 1870; el de Barcelona, el 1871; poc més tard el de Girona... A una noia de Sevilla la van deixar examinar de batxillerat el 1878, “considerando que el título de que se trata no lleva consigo el ejercicio de ninguna profesión, de ninguna clase de función pública”.