Amb l'Inserso a Mallorca

D'ençà que vaig jubilar-me que trobava constantment amics que tenien experiència en el tema que em preguntaven si ja havia aprofitat els serveis de l'Inserso i m'havia donat a viatjar i veure món, com deia en Capri en els seus monòlegs humorístics. M'ho van dir tantes vegades que al final, amb la meva dona, vàrem decidir estrenar-nos. Volíem anar a les Canàries però es veu que és una destinació molt demanada i que només toca de tant en tant. Potser perquè van veure que ens agradava anar a un lloc envoltat d'aigua per totes parts, com definíem les illes en la nostra època d'estudiants, que ens van donar Mallorca, més concretament Santa Ponça, que és a un quartet de la capital. Hi vam passar una setmana. Un autobús des de Girona ens va portar a l'aeroport del Prat, el vol va ser perfecte, ens van recollir en arribar a Palma i cap a l'hotel. Asseguro al lector que, al meu gust, tot es va desenvolupar de forma correctíssima. L'hotel era bo –era molt gran i la llargada de passadís per arribar a la cambra ja em feia fer, sense adonar-me'n, aquell passeig que em diuen els que em volen bé que hauria de caminar cada dia–, el menjar també era adient i podies triar de molts plats –amb seny perquè després has d'anar a veure el metge, que també el tenen preparat, si la tensió puja!– i, al vespre, després de sopar, per als qui ho volien, hi havia sessió de bingo i de ball. I compte que l'animador no arribés amb retard, que els balladors anaven a reclamar de seguida. També al matí hi havia sessió de gimnàstica al mateix saló del ball, i alguna partida de petanca a la platja. La resta del dia la gent l'omplia apuntant-se a les excursions que volia o espavilant-se pel seu compte. Nosaltres estàvem disposats a no haver de pensar i deixàvem que ens passegessin degudament programats. Així vam visitar Valldemossa, Sóller, Palma, les coves del Drac i dels Hams, Manacor, Algaida, i, evidentment, ens van portar a veure la fabricació del vidre, de les perles Majorica, d'articles de fusta d'olivera... Però una vegada a la vida tampoc fa mal. Vaig constatar, això sí, que aquella idea dels Països Catalans no passarà mai de ser una utopia. La parla catalana –ni que sigui, és clar, en la versió mallorquina– la sents molt escadusserament. A l'hotel, mai no vaig poder trobar cap canal televisiu català i el dia que jugava el Barça ni tan sols es va poder veure el Canal Plus. A la rotonda principal de l'eix urbà de Santa Ponça hi flamejava una immensa bandera d'Espanya que volia emular la de Madrid. Això sí, t'explicaven que just a la platja on estàvem hi va desembarcar Jaume I l'any 1229 i des d'allà va anar conquerint tota l'illa als àrabs. Qui no es conforma és perquè no vol.