Compositores

Les coves d'Altamira fa anys que són tancades, però ara han engegat un projecte que permet entrar-hi cada dia cinc persones per estudiar-ne la preservació. Un d'aquests visitants, un home, explicava a la sortida el que havia sentit contemplant aquells dibuixos prehistòrics, i parlava amb admiració “de l'home que va pintar aquelles figures”. Que jo sàpiga, les pintures d'Altamira són anònimes, que vol dir que no se sap qui les va fer, o sigui que hi ha un 50% de possibilitats que les fes una o més dones. Encara, tenint en compte que ells marxaven a caçar i elles es quedaven plantant, parlant, arreglant el món i criant la mainada, crec que elles tenen més números per ser les autores dels dibuixos. Explico això a les portes d'un altre 8 de març. No ens cansarem de reivindicar la igualtat en la diferència, els drets sexuals i reproductius, la igualtat de salaris, la presència de les dones als llocs de responsabilitat...

Però torno a les coves i a la idea preconcebuda de l'autoria dels dibuixos. Per trencar aquests estereotips que estan tan arrelats i que són difícils de vèncer és important posar en valor les obres fetes per les dones de generacions anteriors. En literatura ho va fer La Sal, Edicions de les Dones, creada per la historiadora Isabel Segura, gràcies a la qual hem pogut llegir l'obra de Carme Karr, Anna Murià o Dolors Montserdà. En la nostra música també hem de preservar aquest llegat. La secció local d'ERC de Girona ens proposa demà una conferència sobre les compositores catalanes del modernisme, a càrrec de la catedràtica Montserrat Morera. Es veu que hi ha moltes partitures creades, escrites i pensades per dones que no ens han arribat, perquè en un món on els cànons els fixen els homes no n'hi deu haver hagut cap que hi hagi donat valor. El problema és que les noies i els nois que estudien música avui no es poden emmirallar i tenir de model obres fetes només per homes, perquè els amaguem la veritat i una part important de la història.