El ‘Guernica' no

La veritat és que pensava que no hauria d'escriure aquest article. Estava convençuda que, després de la notícia de fa quinze dies del lliurament de les armes per part d'ETA als verificadors internacionals, algú hauria dit (potser ho han fet i jo no ho he vist) que la posada en escena per part dels membres d'ETA havia estat, com a mínim, ofensiva. Tot i que sé que m'estic posant en terrenys pantanosos, no puc callar que em sembla moralment un insult que ETA lliuri les armes amb el Guernica presidint el discurs dels tres encaputxats.

Quan jo era petita, a la caòtica habitació dels adolescents familiars hi havia dues imatges presidint i ocupant les parets. Dos pòsters enormes. Dues icones plenes de simbologia que representaven la revolució, el dolor i la mort injusta. Per un cantó, en Che Guevara, amb tot el seu sentit de guerriller llibertari, i per l'altre, el Guernica, amb tot el significat de tragèdia, de destrucció i de sacrifici dels innocents morts a mans del feixisme. Si ara haguéssim de parlar de qui o quins són els feixistes i qui o quins els innocents, deixin-me dir-los, senyors d'ETA, que, com a mínim, jo tindria molt clar que, en tot cas, no són vostès els que s'han d'asseure al banc dels innocents.

La destrucció del municipi de Guernica la varen causar les bombes i cal recordar que els que posaven bombes i mataven innocents també eren vostès. Deixin-me que els digui, i per parlar d'allò que tenim més a prop (he estat a punt d'escriure “per parlar dels nostres”, però “nostres” també són els morts de Burgos, de Madrid o de Jaén...) que tots els morts de l'atemptat de l'Hipercor o els de la casa cuartel de Vic estaven, estan i estaran per sempre representats al quadre pintat per Picasso l'any 1937.

Fer servir aquest símbol és corrompre'l, i vostès, senyors d'ETA, no hi tenen cap dret. No el poden utilitzar perquè no els pertany. És imperdonable que hagin pensat que ho podien fer.

Molt probablement un dels llocs on el Guernica respiraria assossegadament seria, entre molts d'altres, sobre el nínxol de l'Ernest Lluch. Sabria que és allà on toca estar, i no pas formant part de l'escenografia d'una banda terrorista encaputxada que deixa les armes.