Amén

Televisió Espanyola va emetre el 1982 i el 1983 la sèrie de dibuixos animats Ulises 31, que traslladava la història d'UIisses al segle XXXI. Coses dels japonesos. La diferència amb el clàssic és que Ulisses porta una nau espacial que destrueix el gran ciclop i desperta la ira dels déus, que condemnen la nau a vagar per l'univers. No sé si García-Margallo s'ha inspirat en aquest premanga per advertir que una Catalunya independent estaria condemnada a “vagar per l'espai sense reconeixement i quedaria exclosa de la UE pels segles dels segles”. Amén. D'entrada, agrair al ministre que hàgim canviat Atrapat en el temps per Gravity. Almenys hem passat de Bill Murray a Sandra Bullock. I, segon, constatar que, com deia Vicens Vicens, continua l'empat etern entre la mística castellana i la voluntat d'ésser catalana. El govern espanyol intenta fer impossible el debat quan situa la política en el món de la teologia. Perquè, com diu l'admirat Sebastià Serrano, la teologia no es pot discutir. Ja ho va dir Rajoy. La “unitat” d'Espanya és un “valor superior”. Superior, fins i tot a la Constitució. I fi del debat. Ara cal veure si els catalans ens creiem que vagarem eternament com ànimes en pena si se'ns acut marxar. I farem com aquest anunci de xocolates Torras que es pregunta, encara no sé si amb doble sentit: “Això també ens ho prohibiran?” Hem de saber si continuem tenint impotència “coercitiva”, com també deia Vicens. O ens posem al cap que Catalunya té prou interessos per fer valer, que és el que importa a la comunitat internacional. Ara, com bé m'alerta Sílvia Sáenz, per si de cas, a l'octubre, la RAE canviarà el diccionari perquè consulta i referèndum vulguin dir el mateix. Perquè la xocolata sense sucre de Torras també estigui prohibida, perquè també és xocolata. No fos cas que es trobi alguna escletxa jurídica a la missió divina de la unitat d'Espanya.