‘Pets'

L'improbable lector d'aquesta columna possiblement sap que pets és la curiosa paraula que els anglesos fan servir per referir-se als animals domèstics. Als ulls d'un català les freqüents botigues que apareixen al Regne Unit amb el nom de Pets' corner, el racó dels pets, li produeixen un comprensible somriure. Sigui com sigui, allà, i aquí també (recordin que la nostra televisió pública té un programa, Veterinaris, dedicat a la salut dels animals de companyia), aquestes bestioles reafirmen, d'una o altra manera, la personalitat del seu amo. La cosa ve de lluny. Penso en el poeta francès del XIX Gérard de Nerval, que –en una anticipació de les boutades dalinianes– solia portar a passejar una llagosta pels jardins del Palais Royal. La corretja era d'un blau elèctric o directament rosa, depenent dels testimonis. El poeta la trobava, a la llagosta, una companya convenient perquè “no lladra i sap els secrets del mar”. No hi ha res a dir. En general, però, s'imposen els convencionals gats o gossos. Són protagonistes de dites magnífiques, autèntics compendis de psicologia i sociologia: “A gat vell, rateta jove”, “Al gos petit totes les puces”, “Per manso que sigui el gos, si el trepitgen, és rabiós”... Els àrabs diuen que “els gossos borden, però la caravana passa”, una idea que ha animat més d'un a tirar pel dret. En un relat, Sherlock Holmes va fer famós “el curiós incident”, és a dir, el fet que en tota la nit no es va sentir cap lladruc del gos, prova evident que passava alguna cosa anormal. Gats i gossos són animals valorats per una certa superioritat intel·lectual entre els elements del regne animal i això sembla afalagar els seus amos. Hi ha, però, una memorable excepció. La va fer cèlebre Winston Churchill en una visita a una granja de porcs: “Són una cosa rara, els animals. Els gossos et miren amb subordinació; els gats, amb un sentit de superioritat. En canvi aquests, els porcs, quan et miren, es nota que et tracten com a un igual.” Entranyable fraternitat.