Pobres pobres
Després dels plens sobre la pobresa de dimecres i dijous passats al Parlament de Catalunya, és fàcil coincidir amb l'opinió dels representants de les entitats implicades en la lluita contra aquest problema social: allò que el país necessita és més acció i menys estratègies de partit. Els retrets intercanviats pels que han tingut responsabilitats de govern des de posicions polítiques diferents i els atacs indiscriminats i demagògics dels que no n'han tingut ni en tindran ocasió, fan perfectament comprensibles el desànim i la tristor dels que dediquen la seva tasca professional o voluntària a pal·liar els efectes de la crisi econòmica sobre les persones.
És trist que els representants de l'oposició i del govern s'enfilin en una inacabable espiral oratòria de retrets quan hi ha problemes urgents dels ciutadans per resoldre. Un govern, una majoria parlamentària, que no orienti la seva activitat a procurar el benestar d'aquells que li han delegat la gestió dels assumptes públics, és un govern inútil. Per què en volem, de governs, si no són per a això? No n'hi ha prou amb destinar recursos per a contenir l'embat de la misèria contra les persones i les famílies més desfavorides. No n'hi ha prou de dotar –sempre de manera insuficient, i en l'actual context de restriccions encara més– d'una renda mínima d'inserció ni de modestos plans de reintegració laboral. No n'hi ha prou de bloquejar els desnonaments d'habitatges ni d'establir moratòries sobre els deutes per subministraments bàsics.
Amortir els efectes de la crisi, lluitar contra la pobresa, no és el mateix que eradicar-ne les causes. I tothom sap que les causes immediates provenen de les grans dificultats de treballar per guanyar-se la vida i de guanyar-se la vida treballant, que encara que semblin una mateixa cosa no ho són. I que les causes primeres cal buscar-les en el sotmetiment de l'acció de govern –la que hauria de procurar el benestar dels ciutadans– a les ambicions del que hem anomenat mercats. Està disposat, el govern, a ser proactiu en la creació de llocs de treball? A establir un marc juridicolaboral diferent del de la darrera reforma? A governar per als seus conciutadans i no per als interessos d'una economia deslocalitzada i deshumanitzada? No ho sembla pas.
