La miopia de Madrid

Forma part del formidable error de percepció que pateix el govern espanyol el fet de pensar que escapçant el catalanisme i, més concretament, liquidant políticament Artur Mas poden retornar la societat catalana al punt de partida autonòmic. Una equivocació clamorosa en l'anàlisi que repeteixen i agreugen alguns mitjans de comunicació de Madrid quan reclamen la il·legalització de l'ANC “per fer seure davant del jutge els promotors d'aquest insensat i perillós projecte”.

La paradoxa és que el lideratge institucional de la Generalitat i el Parlament de Catalunya sumats a la vehiculació social de l'ANC són, justament, els dos canals polítics que han permès que la majoria sobiranista no hagi desbordat els límits establerts per la legalitat vigent. De fet, si encara hi ha un marge per a la negociació del procés és, precisament, perquè el president de la Generalitat continua mantenint tota l'autoritat institucional, política i social sobre el conjunt de la ciutadania catalana.

Per això qualsevol actuació de l'Estat s'arrisca a trencar aquest equilibri, amb conseqüències difícils de preveure però, sobretot, de controlar. Si el govern espanyol es pensa que està afrontant una dificultat emmarcada en la conjuntura política i econòmica s'equivoca, una vegada més. El que té al davant no són decisions de partit, sinó els primers paràgrafs d'un nou capítol de la història, en el qual ja es llegeix que les relacions entre Espanya i Catalunya no tornaran mai més a ser jeràrquiques. A Catalunya fa temps que el cafè per a tothom i la sentència del Tribunal Constitucional són deformitats oblidades en el museu dels horrors polítics.

Després de tres segles, Catalunya ha tornat al món i a Madrid encara fan veure que no ha passat res. Serà d'ells, per tant, la responsabilitat d'un desbordament social si un dia tenen la idea delirant d'oposar la prohibició i la força a una demanda impecablement democràtica.