Indecisos

En aquest punt de la pel·lícula, la mare de totes les batalles de l'anomenat procés català no és cap altra que convèncer els indecisos. Més enllà de si hi haurà, o no, consulta, algunes enquestes xifren en prop d'un 30% les persones que poden decantar-se per una o altra posició en funció de les capacitats de persuasió de cada un dels blocs. En aquest sentit, de la banda de Ponent només arriben amenaces. Darrerament, ja ni s'acontenten amb expulsar-nos d'Europa i del món, sinó que ens volen obligar a vagar per l'espai pels segles dels segles (i amén!), com si fóssim poca cosa més que un asteroide. Ni un gram de seducció. Ni un mil·límetre de projecte il·lusionador. Només intimidacions i pors apocalíptiques destinades a fer decantar cap a la banda més conservadora el gruix d'aquests indecisos. La gran pregunta és si la persistent campanya de terror (amb crides a segrestar les urnes incloses) acabarà tenint l'efecte que pretenen els seus promotors.
O si, per contra, l'encadenament d'exabruptes, combinat amb la il·lusió democràtica que representa el trencament de l'statu quo, fa que bona part dels actuals cagadubtes se sumin a l'onada sobiranista.

Precisament avui arriba a les llibreries Carta a un indecís, d'Eduard Voltas. Es tracta d'un llibre de poc més de 50 pàgines que, inspirat en l'obra d'èxit Indigneu-vos, de Stéphane Hessel, vol oferir als dubtosos raons i arguments a favor de la independència. I tot d'una manera directa i, sobretot, plena de sentit comú. Les seves primeres paraules ja són un exemple de realisme “Si algú t'ha dit que la independència ho resol tot, t'ha mentit (...). Molts pensem que és una gran oportunitat per solucionar moltes coses, però no té propietats màgiques. La independència és només un instrument, una eina, i les eines es poden fer servir bé o malament.” El que
deia, sentit comú. I sobretot, arguments per il·lusionar en un projecte històric: construir un país nou. Hi pot haver un repte més apassionant?