Fer-ho fàcil

Explica la història que un grup d'astronautes de diverses nacionalitats –americans, russos i japonesos– estaven experimentant i fent unes proves perquè un cop sortissin de la càpsula espacial no tinguessin problemes, res fos improvisat i un imprevist els condemnés a vagar per l'espai eternament. Que ja saben que segons cert ministre espanyol és el que ens passarà si ens independitzem. Amb aquestes que es van adonar que els bolígrafs per prendre nota de dades providencials pel bon funcionament de l'expedició i pel bon govern de la nau no escrivien. La falta de gravetat no deixava baixar la tinta cap a la punta. Després de donar-hi voltes i més voltes no hi veien solució. Fins que un rus va començar a apuntar amb llapis i problema resolt! Un llapis! La grandesa de la senzillesa. Envoltats de tanta tecnologia, un projecte d'abast internacional en perill, tot paralitzat perquè no es poden prendre dades. Però llavors algú té la pensada que per desbloquejar la situació és millor anar a buscar l'origen, tornarem a allò que s'havia començat a fer servir per escriure, el carbó. De vegades, les solucions als problemes les anem a buscar lluny, ens capfiquem i tracem plans i sortides rebuscats i recargolats. I sovint no ens porten enlloc. Al contrari, encara ens emboliquen més que no pas ens ajuden. No ens la compliquen, ens la compliquem nosaltres, la vida. Cada dia ho tinc més clar. Sí que hi ha factors externs que ens poden fer la guitza, però fixem-nos que nosaltres sempre hi som, en els nostres problemes, i no és un joc de paraules. Què ho fa que al que tenim a prop, allò que forma part de la nostra senzilla quotidianitat, no hi parem mai l'atenció que es mereix, no hi donem la importància que hauria de tenir? No voleu dir que en situacions complicades o circumstàncies adverses –en qualsevol àmbit– potser podríem trobar la solució als problemes sense anar gaire lluny, mirant al nostre voltant amb la mirada neta i el cor obert? Penso que ens ajudaria a fer-ho fàcil.