La gralla també és sonoritat del món

Quan Peter Gabriel va deixar el simfonisme conceptual de la primera fructífera etapa del grup de rock Genesis va parar l'orella al que aleshores es va anomenar World Music, és a dir, la música del temps, nascuda del rock, però que incorporava les essències populars de cada cultura. O potser a la inversa: la música d'arrels expressada amb llenguatge contemporani. En els darrers anys hem viscut la renovació del flamenc, de les músiques cèltiques o les mediterrànies amb influències orientals. Però el so autòcton de la gralla no s'havia incorporat a corrents modernitzadors. Ara, lliurats de manies i trencant les fronteres entre el que és actual i el que és popular, la gralla enriqueix les sonoritats enllaçant passat i futur.