Santa Espina

Dissabte passat, 1.800 persones d'arreu de Catalunya acudírem a la reposició de La Santa Espina. L'endemà, 18.000 esportistes d'arreu del món participaren en la Marató barcelonina. Dos esdeveniments comparables en participació, si els valorem amb criteri proporcional. La rondalla del 1907 aplegà un 10 per cent de persones en relació amb el nombre d'atletes atrets per la cursa. Són èxits que superaren expectatives: la d'un concert de música històrica; la d'un esport de moda. Els mitjans de comunicació, però, foren gasius a l'hora de fer-se ressò de La Santa Espina d'Enric Morera i Àngel Guimerà. La sardana, covada a l'Empordà en plena Renaixença i emblema del catalanisme, no té bona premsa. Els castellers saben vendre's millor. Però no té sentit menystenir els sardanistes comparant-los amb ells. Són esplais populars de diversa mena. La sardana és dansa i música, i per tant ritme, coreografia, melodia, exercici físic i càlcul mental. Els castells són un exercici gimnàstic i d'equilibri. Els dos àmbits d'activitat tenen valors comuns, a més dels específics: el de la solidaritat, intensa en la pinya dels castells; i el de l'acolliment, explícit en la rotllana oberta a rebre qui vulgui entrar-hi. No sempre es compleix la grandesa ètica del sardanisme: la d'obrir la rotllana a tothom. Resistir-s'hi provoca desafecció en els debutants. Cal enfortir el principi sardanista cordial de les mans obertes. També cal conrear una literatura sobre sardana com la que potencia altres aires d'arrel popular (jazz, tango, flamenc).

Manca una crítica sardanística que expliqui estils, escoles i períodes amb intenció, sensibilitat i erudició com ho fan comentaristes d'aquells altres sons. Sobretot ara, quan la sardana viu una època daurada, amb més compositors i intèrprets que mai, i amb cobles que experimenten fórmules de fusió amb altres formacions. Un jove assistent al concert de La Santa Espina, Eloi Blanc Capdevila, digué que certes parts instrumentals d'aquesta obra evoquen harmonies de banda sonora de cinema. Posem la sardana en el marc de la cultura musical contemporània.