‘Chusqueros'

L'esclat de l'independentisme té poc a veure amb els greuges fiscals. Els quartos són un argument polític eficaç però només descriuen la superfície del fenomen. Tampoc no crec que sigui just atribuir-lo al fracàs de la transició. Jo diria que l'independentisme és el principal èxit de la democratització d'Espanya. La independència és l'ambició natural de tot país sense sobirania però amb un grau de llibertat prou elevat per poder-la imaginar. Potser cal recordar l'anticatalanisme estructural de les proppassades dictadures espanyoles. Si el sistema de finançament no és just, o els castellans ens erosionen la llengua, és perquè d'una altra manera ja faria anys que Espanya estaria dividida –o que nosaltres manaríem a Madrid. La democràcia ha posat en evidència que per salvar Espanya cal trencar-la. Però la història feia temps que havia deixat clar que l'energia que perdem amb guerres i debats surt més cara que posar una frontera. Alguns catalans volen ajornar la independència espantats per les amenaces envernissades de sentimentalisme democràtic que destil·len els discursos de Madrid. És gros que Rajoy digui que s'estima tant Catalunya que no la vol veure empobrida, si tothom sap que els principals obstacles que trobaria un estat català vindrien de la ràbia d'espanyols com ell. I és gros veure tants catalanets declarant als jutjats en castellà, mentre alguns opinadors parlen d'exclusió i criminalitzen l'ANC i fins vaticinen xocs violents; i tot perquè els va faltar talent per treure un milió de persones optimistes al carrer. Avui, el preu de trencar Espanya és tancar la paradeta a una cort de bocamolls que són com aquell exèrcit decadent que saturava la vida espanyola de retòrica chusquera. Pel mateix motiu que l'exèrcit ja no té més oficials que soldats, i s'ha tornat discret, és difícil que Catalunya no assoleixi la independència tard o d'hora. Els votants espanyolistes farien bé de rumiar quin preu volen pagar per intentar evitar-ho, sobretot si l'única idea per guanyar dels seus representants és utilitzar la por, les prohibicions i el cinisme.