L'aeroport Suárez

La signatura per decret del president del govern espanyol va ser suficient perquè, un cop anunciada la mort de Suárez, s'aprovés que l'aeroport de Madrid-Barajas porti el nom d'Adolfo Suárez. Un canvi amb una signatura ràpida, sense consulta, ni referèndum, ni res. El canvi de nom costarà entre mig milió i un milió d'euros. Fa temps que la iniciativa corria a través de la xarxa i es va culminar amb un ràpid decret de mando y ordeno.

És costum fer homenatges amb noms de persones per batejar carrers, places, ponts, urbanitzacions i ara aeroports. En tot Espanya només hi havia un aeroport amb nom propi. El de Granada-Jaén. Poeta Federico García Lorca.

Només amb un cop de decret ha estat possible l'homenatge. En un altre format s'hauria obert un gran debat i ben segur que no hi hauria hagut acord per molta unanimitat que desperti el personatge esmentat. Heus aquí alguns exemples.

A hores d'ara, ni la Diagonal de Barcelona ni la Castellana de Madrid no han estat batejades. Mai no hi ha hagut un acord públic suficient. Durant la dictadura les dues avingudes duien el nom de Franco.

Fins i tot en un àmbit privat també és difícil trobar unanimitat per posar nom al Camp Nou del Futbol Club Barcelona. Es diu oficialment Camp Nou. El suïcidi del fundador del Barça, Joan Gamper, i el seu passat maçó no eren ben vistos pels dirigents de l'època. El canvi del seu nom de pila, Hans, per Joan tampoc va ajudar a la causa. No puc imaginar el maldecap que hi haurà quan es bategi l'aeroport del Prat. aeroport Jordi Pujol. aeroport Pasqual Maragall...?

Sense menystenir els noms propis, hi ha més unanimitat en els que no diuen res però ho diuen tot. El carrer de la Pau, el del Sol, el carrer Estret, la plaça de les Castanyes o del Vi. El carrer del Bon Jutge d'Almeria. A un jutge que no hi va voler posar el seu nom. I en format morse en una plaça gironina a Joaquim Nadal. L'única inscripció del seu nom a la ciutat després del seu llarg mandat.