La conxorxa

Durant tota la setmana he esperat que algun especialista en política comparada es pronunciés sobre la recent afirmació del president Obama sobre la llibertat, respecte a la qual va dir que era cara, tal com sona; i ho va dir no una sinó dues vegades, coincidint amb les seves últimes aparicions públiques [sic]. Deixant a banda la inquietant redundància de les aparicions, ja que no disposem de dades suficients per afirmar (ni tampoc negar) que el president Obama tingui altres aparicions que no siguin les públiques (per privades entenem les de Lourdes, per exemple, o les de Fàtima), la meva pregunta és: què ha volgut dir amb això: que s'ha encarit, la llibertat? I si és així, des de quan? Finalment: trobeu casual que l'esmentada afirmació hagi coincidit en temps real amb l'estirada d'orelles del Tribunal Constitucional? En cas negatiu, com s'explica que ningú s'hi hagi fixat? Malament rai si baixem la guàrdia. Cal estar atents als amos del món, i no als Rajoys i a les Alícies. No és propi que el president dels Estats Units afirmi una cosa que se sap des de molt abans de l'era cristiana. Reculant, reculant, m'he trobat que en el segle VI ad C, Isop ja va deixar clar que “no hi havia or suficient en el món per comprar la llibertat”. El que no és tan clar és que Isop sigui del segle VI ad C. Els historiadors hi posen un interrogant. Però en fi: des d'aleshores ençà, s'ha dit tot sobre la llibertat. Inclús El preu de la llibertat: 17 euros, si no vaig errat (el llibre, s'entén), la llibertat no té preu. Sempre s'ha dit, que no tenia preu. D'aquí prové la meva desconfiança i el meu recel per les paraules d'Obama. “Va, home!”, vaig exclamar, només llegir-ho. Per qui ho dius, això, li hauria preguntat, si l'hagués tingut a mà. Però com que no el tenia a mà, em vaig consolar pensant que algú altre, més qualificat que jo, li ho diria. He esperat tota la setmana, i res de res. I com que estic convençut que l'única llibertat que mereix aquest nom és la de cercar el nostre propi bé, pel nostre propi camí, sense privar els altres del seu, res em posa més nerviós que la possibilitat d'una conxorxa. No es diu sempre que entre tots ho farem tot? Doncs no és descartable que, entre tots no ens deixin fer res. Això és el que entenc per conxorxa.