La comèdia de l'oli

L'Estat ha decretat que a les taules dels restaurants l'oli de les setrilleres ha de ser de denominació d'origen controlada i controlable. Per això aquestes darreres setmanes hem vist que la diversitat de les setrilleres de sempre ha estat substituïda per dispensadors d'oli de marca homologats, als quals encaixa exactament l'ampolleta de quart de litre; el nou setrill té forma de prisma i presenta un tap de llauna roscat que cobreix una mena de vàlvula que, en aparença, no ha de permetre reomplir el recipient. Hem llençat o arraconat les velles setrilleres i n'hem hagut de comprar de noves perquè, amb l'onada de bonança econòmica de què fruïm i el fet que cada dia hi ha més gent que omple els restaurants, no representa cap problema; els restauradors ja hi estan acostumats, a fer aquesta classe de despeses: fa pocs anys van haver de fer obres per separar fumadors de no fumadors i, just quan les tenien enllestides i sovint no pas pagades, els van dir que llavors ja no fumaria ningú. Tornem a l'oli que, gràcies a l'etiqueta, ens ha de donar pau d'esperit. Resulta que en realitat moltes d'aquestes ampolletes es poden reomplir perquè el tap anti que porten es pot llevar i recol·locar amb facilitat. Si entrem a la cuina, l'oli que s'usa per fregir, fer sofregits, enllestir determinades ensalades que ja surten al menjador amanides..., tot aquest ús de l'oli queda fora del control del client. (Per cert: hi havia hagut algun moviment de clients de restaurant que exigia ampolletes d'oli precintades?) És a dir que, si no ens amanim l'ensalada a taula –i això comptant que no ens hagin reomplert l'ampolleta–, podem perfectament dinar o sopar sense cap garantia de les pretensions que pretén el decret espanyol. De més que sento a dir que si l'oli de les setrilleres és presentat a taula com a condimentat –amb un gra d'all, una herbeta, un brotet de fonoll... dins del setrill habitual–, no cal que vagi amb ampolleta d'un sol (?) ús. Aquesta ordenança sobre l'oli, a més d'antiecològica –vidre, plàstic, deixalles que s'han de reciclar–, resulta una comèdia cara per als restauradors i, de retruc i en part, per als clients. I per què s'ha fet? La confiança amb el restaurador caldrà seguir tenint-la perquè la majoria de l'oli que consumirem als restaurants segueix sense visibilitat. Economia nacional? Sé de dos restaurants que servien oli comprat a l'engròs a cooperatives locals i que ara presenten oli embotellat a Jaén, on els el venen a millor preu. A qui ha fet de bo aquesta jugada, còpia dolenta del que passa a la pel·lícula L'escopeta nacional?