Keep calm
El mamut
Una de les paraules que més hem gastat en els últims anys és statu quo, si és que el llatí es pot gastar. El DIEC ho defineix com a “estat actual de les coses”. Un equilibri més o menys durador en el temps. Statu quo va lligat al terme anglès establishment, amb el que s'anomena el conjunt de dirigents o persones que tenen el poder. Doncs bé, si una cosa costa d'entendre fora de Catalunya –però també aquí- és perquè, si la consulta té el suport del 80% dels ciutadans i el sí a la independència pot ser majoritari, no és CiU, la força política que ho lidera des del govern, qui canalitza aquest moviment. I la resposta és que estem davant d'una revolta de classes mitjanes i populars que, o és regeneracionista, o no serà. I CiU és percebuda com una força de l'statu quo. Com a part de l'establishment. I la foto d'Artur Mas i Pere Navarro per desencallar BCN World n'és una prova. L'statu quo, l'establishment, ha tingut durant dècades la seva versió nostrada: la sociovergència. No hi ha res estructural en aquest país que no s'hagi fet amb un pacte entre els que han sigut els dos partits centrals i enemics íntims. Això ha tingut efectes positius, però també una cara B en forma de connivència d'elits d'efectes perversos. I malgrat la revolta en marxa, BCN World no ha estat una excepció. No entraré en si aquest és un projecte bo, només subratllo l'acord de CiU i PSC i recordo que els terrenys... són de la Caixa. Estat actual de les coses. Conjunt de persones que tenen el poder. El mèrit de Mas ha estat, fins ara, fer-se seva una pulsió de canvi que passa per desmuntar un sistema encara més ampli, del que ell forma part, malgrat comprovar que potser no serà qui en traurà el rèdit, i malgrat les resistències dels establerts. Potser BCN World només és un fet puntual. O potser no. En tot cas, ahir vaig llegir que l'endogàmia va empènyer el mamut a l'extinció.