Entrepans, sucs i pomes

Avui és el dia mundial de la literatura infantil i juvenil. Si em pregunten si costa més escriure per a adults o per a infants, sempre dic que la dificultat és inversament proporcional a l'edat del lector i a la quantitat de text que té l'obra: als llibres per a nens molt petits no s'hi pot amagar res sobrer, res trampós, artificial o superflu.

La salut de la literatura per a petits i joves de casa nostra és molt vigorosa. Només hi ha una cosa que no m'acaba de satisfer, i és la quantitat d'obres que en comptes d'explicar històries expliquen valors. O expliquen valors embolicats d'històries, però el valor surt per sota la porta i se li veu la poteta, com al conte de les set cabretes i el llop. Els contes són contes, ni més ni menys que això, i un dels seus valors és el lligam que teixeixen entre l'infant i l'adult que els explica. Jo he estat una mare regular, però sé que he fet una cosa ben feta: he llegit molts contes a les meves filles. Molts i molts. He donat més importància a una bona estona de contes a la falda, sense pressa, sense interrupcions, que a un bon puré. Encara ara, que ja són grans, sovint ens ve a la memòria algun tros d'un llibre, fil per randa, de tantes vegades que l'havíem llegit, a poc a poc, ben entonat, en comunió. Allò de “S'ha acabat el fil...”, del sastre de Gloucester, o bé “El dia que el Turc, un cadell de gos, es va menjar el barret del senyor Sala...”, de Pere Calders. O una frase que ens fa molt de riure, d'un conte amb solapes, que feia: “Què mengen els nens?” I a sota la solapa –oh, sorpresa!– hi deia: “Entrepans, sucs i pomes!”

Mames, papes, fer-ho bé costa molt. Us voldreu senyar i us traureu un ull. Demà els vostres fills us retrauran moltes coses, i en moltes tindran raó. Per mitigar aquests errors, llegiu-los contes. Tot això que tindreu en defensa pròpia. Podran estar molt enfadats, però sempre podreu riure junts dient allò de: “Què mengen els nens? Entrepans, sucs i pomes!”