De set en set
Degradada?
En el moment culminant de la tensió arran de la crisi ucraïnesa, Barack Obama, va degradar Rússia, traient-li l'estatus de superpotència global i qualificant-la de “potència regional, que només pot amenaçar els seus veïns més propers”. És probable que les paraules d'Obama siguin rendibles a nivell de propaganda, però la seva versemblança és més que discutible, perquè ignora les capacitats i les dimensions reals de Rússia a l'escenari internacional.
Amb la superfície territorial més gran de tots els estats del món, Rússia ja no és la combinació de caserna i estat policíac que era en temps de la Unió Soviètica, però no per això és menystenible. A nivell militar, Rússia conserva unes capacitats notables, tot i que no pot competir amb els EUA. Disposa del segon arsenal nuclear més gran del món, amb una capacitat destructiva gairebé inimaginable. A nivell econòmic, la seva reconversió al capitalisme en els darrers anys i la seva abundància de recursos naturals la fan un competidor vigorós. La seva capacitat diplomàtica de projectar poder excedeix la d'una simple potència regional, i Rússia disposa d'un instrument de primer ordre per fer sentir el seu pes a l'escena mundial: manté el seu poder de veto en el Consell de Seguretat de les Nacions Unides. Si no fos així, ¿com és que els EUA pressionen els seus aliats europeus perquè es mantinguin vigilants i augmentin les seves despeses de defensa? ¿I com és que l'OTAN es disposa a emprendre un procés que s'assembla molt a un rearmament a Europa? La crisi d'Ucraïna, que encara no ha acabat del tot, ha posat de manifest que Rússia encara inspira desconfiança i temor en els seus adversaris, i que la seva degradació no passa de ser un recurs retòric.