La columna
Diumenge de Rams
Puntual com sempre i més jove que mai arriba el diumenge de Rams, carregat de palmes i brots d'olivera, el més rialler de tots els diumenges (diumenge de Pasqua a part), el més versàtil, el més exòtic i el més oriental. Basti recordar que el dia comença amb la benedicció de les palmes. El que no se sap és d'on surten tantes palmes en un país com el nostre, que no té palmeres ni palmerars. Coses del diumenge de Rams, l'avi de tots els diumenges, i el més estimat pels infants. Mai no han faltat a la cita, talment sabessin que són descendents dels pueri hebreorum (els fills dels hebreus). Si no fos per ells, el diumenge de Rams no tindria hosannes ni tindria rams. Seria igual que els altres diumenges. Però no ha sigut així. És el més original dels diumenges i el més ecumènic de tots: en part és jueu; en part, cristià, i en bona part, profà. I si d'ell depengués, seria més coses, però no cal; crec que, amb les que té, ja en fa prou. Ha aconseguit fites que ningú s'esperava. Com, per exemple, reconciliar les vacances amb la Setmana Santa. De tal manera que, les vacances d'aquests dies són vacances de Setmana Santa, malgrat que la Setmana Santa no ha fet mai vacances, ni tampoc permetia que ningú les fes. De la mateixa manera que no permetia que s'escoltés la ràdio, o que algú ballés o que el canari cantés, llevat que no cantés l'hosanna, i encara només el diumenge de Rams. No us penseu que hagin sigut fàcils aquestes conquestes. Tot té el seu preu. Sabeu què li ha costat al diumenge de Rams, tot això que he explicat? Renunciar a ser qualificat de sant. És l'únic dia de la setmana que no va acompanyat d'aquest adjectiu. Va preferir els rams. I us diré més: malgrat que té l'exclusiva en la benedicció de les palmes, va cedir la palma de la Setmana Santa al dia més gran: el diumenge de Pasqua. Això sol ja diu si n'és de gran el diumenge de Rams! Demà és el millor dia per demostra-li que li estem agraïts. A tal senyor, tal honor.