el defensor del lector
No tothom veu la nova tele
“He vist que ja heu posat en marxa el nou canal de televisió. No es veu a la meva comarca, al Baix Empordà, i voldria saber si teniu pensat que algun dia hi arribi. En tot cas, hi haurà web on mirar la televisió on line? Ja que encara no he vist res d'això”, ens diu l'Albert Mont de Sant Feliu de Guíxols. En primer lloc, Albert, gràcies per quan dius “sou un gran diari”. Sempre anima que els lectors reconeguin la feina feta, que és molta. Parlem de la televisió. El Punt Avui ha llogat un canal, Canal Català, que per raons que no vénen al cas va deixar pràcticament de funcionar. Els responsables del diari van creure que en els temps que correm disposar d'una televisió tancaria el cercle informatiu d'avui. La veritat és que fa il·lusió veure que malgrat els greus problemes actuals del món de la informació hi ha encara moral per anar endavant. Des del primer moment els gestors de l'empresa han deixat molt clar que la nova televisió serà eminentment informativa, amb totes les variants que comporta aquest terme. De moment, s'està treballant a marxes forçades per tenir-ho tot a punt per engegar formalment la programació per Sant Jordi, una data ben assenyalada. Fa, però, ja uns dies que la televisió El Punt Avui ens va donar petites dosis del que serà més endavant. I així molta gent ens hem pogut ja veure en les fotos unides que es van donant de la magna via catalana que va tenir lloc l'11 de Setembre de l'any passat. M'hi he passat llargues estones i és fantàstic observar les cares de la gent de totes les edats que amb un aire festiu va voler ser present en aquesta gran concentració mai vista.
Hem de parlar, però, del problema de l'abast de la nova televisió. M'han comentat els responsables del diari, que ho són també de la televisió, que precisament el primer problema que estan envestint és el de la cobertura. Hi ha un 20% del territori de Catalunya on no arriba el senyal de la nova televisió, segons em diuen. I com es pot resoldre això, ens preguntem, per arribar a tot arreu o gairebé? Doncs fent convenis amb altres televisions locals que tenen la cobertura que no tenim nosaltres. Sembla que ja hi ha fins i tot convenis signats i que, per tant, a poc a poc, la cobertura anirà creixent. Sense anar més lluny, haig de dir que quan estic a Girona puc fruir de la nova televisió i, en canvi, quan vaig a Tor, al Baix Empordà, no hi ha manera d'agafar-la. De ben segur que el problema es resoldrà en gran part i ben aviat. Em consta que també s'està treballant ja amb els continguts de la programació i, lògicament, a les planes d'El Punt Avui s'explicarà cada dia el que podrem contemplar i quan.
L'Esportiu
Aquesta setmana anem de notícies positives. L'Esportiu és el nom del diari dedicat als esports, que fins fa poc es
deia El 9. M'han explicat des de la direcció que no hi ha hagut cap problema especial, sinó simplement que el nom El 9 no estava registrat com a tal esportiu, sinó que el té El Nou 9 de Vic, que l'havia cedit a El Punt. Potser hi estic molt obsessionat amb aquest diari, però tinc la impressió que els catalans no són prou conscients del que significa tenir l'únic diari esportiu escrit totalment en català. El llegeixo des del primer dia i reconec que algunes vegades m'han fet patir quan en reunions a les quals havia assistit es parlava de la fi d'El 9, lògicament sempre per problemes econòmics. S'ha de felicitar el grup de treballadors que va sortir d'El Punt Avui i va crear una empresa que va continuar editant l'esportiu. Encara que L'Esportiu continua pertanyent a aquesta empresa, només és per motius legals, però com el lector ha pogut veure des de fa un temps tenim el diari encartat en El Punt Avui i en altres. Crec sincerament que s'està fent un bon diari esportiu, arrelat a casa nostra i que té cura de donar informació de tots els nostres equips, des del Barça i l'Espanyol fins als equips més petits. Espero que, com la televisió, tingui molts anys de vida.
I encara que no s'ha dirigit directament al defensor, voldria dir unes paraules sobre una carta que va aparèixer dies enrere al diari de Francesc Gomes, de Mont-ras, en què es queixava de la manca d'articles d'opinió escrits per dones. Certament les dones estan en minoria, ho hem d'acceptar. No solament en els articles del diari sinó també en molts altres llocs de la vida. Puc assegurar, perquè ho he viscut, que no és cap problema del diari, al contrari. Per què passa? No sabria pas dir-ho, segurament perquè no s'ha sabut trobar la manera de resoldre el problema. És un tema que està damunt la taula i confio que algun dia hi hagi igualtat, no perquè s'ha imposat la paritat sinó perquè es trobarà la manera que moltes més dones escriptores hi diguin la seva. D'haver-n'hi, n'hi ha, però s'han de trobar.
I acabo deixant constància d'una carta de l'Albert Roma, que parla de la notícia dels estralls que es van fer a Suècia amb els gitanos al llarg de 100 anys del segle XX. Potser sí que no calia dir “al llarg de 100 anys” sinó que n'hi havia prou amb dir al llarg del segle XX. Gràcies, Albert.
