Cinc setmanes

Encara que no ho sembli, d'aquí a cinc setmanes hi ha eleccions, i el desinterès del conjunt de la societat a aquestes altures de campanya electoral és monumental. Vivim una contradicció flagrant: d'una banda, Europa és protagonista com mai del debat polític, no només per la incògnita sobre el futur dels catalans dins d'Europa després de la consulta sinó també per com les polítiques d'austeritat imposades per la UE condicionen l'estat del benestar. Però, de l'altra, el desinterès en Europa no para de créixer; als darrers comicis europeus, de l'any 2009, només van votar un 36,9% dels catalans i no sembla que s'albiri per al 25 de maig una gran crescuda de participació.

Aquesta contradicció és encara més profunda si tenim en compte que el catalanisme polític havia estat sempre europeista, perquè veia en el procés de construcció de la UE una oportunitat per assolir nous espais de llibertat i també perquè Europa combinava l'eficiència econòmica, els valors democràtics i un cert nivell de cohesió social. La crescuda del catalanisme, però, no ha anat acompanyada d'un creixement de l'europeisme com havien pronosticat els teòrics del segle passat, sinó ben al contrari. La confiança dels catalans en Europa ha caigut en picat. I no és estrany; Europa no ha reconegut la seva diversitat interna ni ha defensat les llengües i cultures que han patit durant anys la minorització imperialista, i tampoc no ha enfortit el model social europeu basat en valors com ara la solidaritat, l'ocupació de qualitat i la justícia social. Europa no només segueix sent una cosa llunyana i abstracta sinó que, a més, no ens ha ajudat quan la necessitàvem.

Hauran de pedalar molt els partits polítics i els seus candidats aquestes cinc setmanes que queden per contagiar l'esperit proeuropeu i aconseguir unes xifres de participació a Catalunya que ens permetin seguir dient que estem interessats en Europa i que, passi el que passi el 9-N, volem seguir formant part de la UE.