Són faves comptades
No fa por
Ja fa molts anys que per Sant Jordi hi ha moltes entitats que aprofiten la singularitat del dia –no és festiu però se celebra al carrer com si ho fos– per donar-se a conèixer, fer promoció de les seves activitats i, de retruc, fer quatre calerons per proveir de fons la lluita que els agermana. Sovint opten per ser presents enmig de roses i llibres, d'autors que signen i persones que passegen, muntant també la seva parada. I així trobem, des de fa un parell d'anys, membres de la Plataforma d'Afectats de la Hipoteca, la PAH; o d'altres que han hagut de tornar al carrer per la política de l'aigua del govern central, em refereixo als de la Plataforma en Defensa de l'Ebre. També hi ha els dels Amics de la Gent Gran, els dels Infants del Casal del Raval, etc. Com veuen sempre solen ser col·lectius que defensen sectors sovint desafavorits, desatesos o menystinguts. Però uns que no hi falten mai, sigui Sant Jordi o l'Onze de Setembre, són els de l'Associació Catalunya Contra el Càncer. Des de l'associació tenen molt clar que cal conscienciar de la batalla contra aquest drac, sempre que es tingui l'ocasió, ja que tothom pot caure víctima de les seves urpes, però també amb els anys apareixen noves possibilitats per guanyar-li la partida. Ara, com que al carrer cada vegada hi ha més competència, s'han de superar. En aquesta ocasió, com que dos dies abans de Sant Jordi els padrins han regalat les mones de Pasqua, ja han decidit ser-hi i avançar-se amb unes roses virtuals –potser n'han rebut a través de Facebook, Twitter o Instagram– i unes altres de papiroflèxia que es podien descarregar del web de l'associació, retallar i incorporar a la mona. Roses per endolcir l'amargor d'una lluita diària que en dies com avui rearmen d'optimisme qualsevol. Roses per portar esperança, roses que formen part d'una campanya en què tant vostè com jo podem participar per ajudar a escriure el final d'una batalla contra un drac que fa respecte però ja no fa por.