Sant Jordi sagnant

Ahir vam viure un preocupant dia de fractura social. És evident que el procés està trencant la societat. Per culpa de voler mmmm... votar!, milers de catalans es van desafiar ahir al carrer en un duel a mort. Van desembeinar milions de roses per picar-se el cap els uns als altres. I a més, les bufetades eren a tres bandes: en un bàndol, els partidaris de la independència. En un altre, els que volen que tot segueixi igual. I també hi va aparèixer el tercer col·lectiu, el del federalisme, però en aquest cas la rosa insígnia se'ls està quedant només en la tija del Baix Llobregat després que dimarts els caigués un altre pètal a Girona. Tornem als incidents perquè encara s'han de contrastar els rumors que indiquen que alguns filoseparatistes van utilitzar roses amb espines per fer més dolorosos els atacs. I per si això no fos prou, va aparèixer l'artilleria pesant. Es van disparar canonades de llibres de manera indiscriminada. Els efectes són avui ben visibles en diversos edificis singulars. La Sagrada Família, davant la mirada atònita dels turistes, va rebre l'impacte d'uns quants Victus que havien sobrat de l'any passat. En alguns barris, les batalles es van lliurar cos a cos. A ulls d'un adoctrinat nacionalista que va rebre educació en una ikastola catalana podrien semblar petons, però en realitat eren mossegades per infligir més mal a l'enemic. És evident que l'ambient a Catalunya és irrespirable. Autors que escriuen en català i en castellà es van haver de separar per un mur perquè ni tan sols es poguessin encreuar les mirades, no fos cas que s'infectessin. Què es pot esperar d'un poble que, quan reivindica decidir el seu futur a les urnes, comet el delicte de lesa humanitat d'agafar-se de la mà de punta a punta. Quanta tensió, quina fractura! Quina enveja fa el plàcid ambient de Mestalla de la setmana passada. Allà, et pots passejar amb una estelada, i els policies, tot i pensar diferent de tu, et fan el passadís.